Novetats setembre

El sabotaje
(Emile Pouget)

Dany o deterioració que en les instal·lacions, productes, etc. es fa com a procediment de lluita contra els patrons, contra l'Estat o contra les forces d'ocupació en conflictes socials o polítics. Oposició o obstrucció dissimulada contra projectes, ordres, decisions, idees, etc.

Breviario del Pensamiento Educativo Libertario
(Tina Tomassi)

Pocs llibres han arribat a les nostres mans que tractin les concepcions educatives del moviment llibertari per tractar d'aprofundir en les diferents tendències que existeixen en l'anarquisme respecte al problema educatiu, ni relacionar unes amb unes altres.

Ens trobem davant un llibre que rastreja, des dels antecedents de Godwin, Owen i els "utòpics", passant per les grans figures (Proudhon, Bakunin, Stirner, Tolstoi, Kropotkin), fins a arribar a les experiències de començaments de segle (Ferrer, Summerhill), les grans línies del pensament educatiu llibertari.

Una de les seves principals virtuts és la de reunir dades, que si bé, no són del tot desconeguts, es troben dispersos amb les dificultats que això implica per al seu estudi i apreciació.

Novetats març

Al llarg d'aquest primer mes de funcionament la biblioteca ha crescut gràcies a les aportacions dels socis i sòcies. Ací us deixem un breu llistat amb algunes de les novetats que hi podeu trobar.

El comunismo libertario y otras proclamas insurrecionales.
(Isaac Puente)

Isaac Puente Amestoy (1896-1936) va combinar la seva activitat professional de metge rural en Maeztu amb un activisme divulgador que li portaria a escriure centenars d'articles en la premsa de l'època i a publicar desenes de fullets. Conscient de la degeneració del capitalisme, des de la seva militància cenetista, proposava la seva extirpació mitjançant la revolta social, sent empresonat en nombroses ocasions per això. La seva doble faceta de divulgador insurreccional i naturista, la seva actitud de sincer revolucionari, anima a aquesta edició que no és sinó una anecdòtica selecció del seu ingent i valuosa producció editorial, sepultada ara pel tedi democràtic. 

 Anarquismo y Antropología. Relaciones e influencias mutuas entre la antropología social y el pensamiento libertario.

(Beltrán Roca Martínez)

 

Des de Piotr Kropotkin fins a Pierre Clastres, passant per Marcel Mauss o Radcliffe-Brown, un enigmàtic vincle ha lligat l'anarquisme i l'antropologia. Avui, dins de l'esforç per defensar antropologies no-hegemòniques està emergint una espècie de "antropologia anarquista". Aquest llibre recull aportacions de diversos antropòlegs que s'aproximen a diverses realitats influïts pel pensament llibertari: Brian Morris, Abel Al Jende, Harold Barclay, Félix Talego, David Graeber, Gavin Grindon, Jesús Sepúlveda, Karen Goaman i John Zerzan. Cadascun des d'angles diferents i analitzant diferents objectes d'estudi, ens mostren el fructífer de l'acostament entre un corrent de pensament i moviment social, d'una banda, i una disciplina científica, per un altre. 

 Pequeño glosario anti-TAV. Desde Val di Susa: un equipaje mínimo de la reanudación de las hostilidades.

(Varios)

A l'alpina vall de Val de Susa, prop de Torino (nord d'Itàlia), es desenvolupa des de fa uns anys una potent lluita popular contra la construcció d'un vial de Tren d'Alta Velocitat. A través de vint-i-un punts (capítols) diferents, se'ns explica com van evolucionant els esdeveniments i com es respon a la criminalització i a la repressió que el Poder sempre desplega contra qui se li oposa. 

 Pacifism as pathology. Reflections on the role of armed struggle in North America.

(Ward Churchill i Mike Ryan)

El pacifisme, la ideologia de la resistència política no violenta, ha estat la norma entre els principals grups nord-americans progressistes durant dècades. Però amb quina fi? Ward Churchill s'oposa a la del moviment pacifista anunciada victòries-Gandhi en l'Índia, 1960, activistes contra la guerra, fins i tot els drets civils Martin Luther King-el moviment que suggereix que el seu èxit va ser a causa de les seves tàctiques no violentes. El pacifisme com a patologia va ser escrit com una resposta no només a la frustració de Churchill amb la seva pròpia experiència activista, sinó també a un creixent debat en les comunitats d'activistes i acadèmics. Ell sosté que el pacifisme és contrarrevolucionari en molts sentits, que defensa el statu quo, i no dóna lloc al canvi social. En aquests temps d'agitació i protesta mundial, aquest és un llibre molt vital i rellevant.

 Perspectivas antidesarrollistas.

(Miquel Amorós)

En aquest llibre s'agrupen textos produïts per Miquel Amorós entre maig de 2009 i desembre de 2010, juntament amb alguns anteriors que els han servit de preàmbul, resultat tots ells del treball d'agitació al que des de fa anys es ve dedicant el seu autor.

La crítica antidesarrollista no arriba com una novetat empaquetada i a la disposició de qui vulgui usar-la. Resumeix i abasta tots els elements crítics anteriors, però no és un fenomen intel·lectual, una teoria especulativa fruit de ments privilegiades disposades a llargues jornades d'estudi i meditació. És una reflexió d'una experiència de lluita i d'una pràctica quotidiana. Està present una mica a tot arreu, d'una forma o una altra, com a intuïció o com a hàbit, com a mentalitat o com a convicció.
Neix de la pràctica i torna sempre a ella. No es queda en llibres, articles, cercles, d'assabentats o torres d'ivori; és fruit tant del debat, com de la baralla. En una paraula: és filla de l'acció, est és el seu mitjà i no pot sobreviure fora d'ell. 

 Del mort al degollat. Qui t'ha fet eixe forat?

(Eleuterio Gabón)

Del Mort al Degollat és un programa de contrainformació i humor àcid que es va emetre para Radio Malva a València entre gener de 2007 i finals de 2010. En aquest llibret es recullen algunes de les entrevistes que es van fer llavors en forma d'articles. Tots els articles que aquí presentem van ser publicats al portal de comunicació alternativa Barriodelcarmen.net.
Aquest llibret tracta de ser una petita memòria que reculli les lluites dels moviments socials aquí i allí de les nostres fronteres. Tracta també de reflectir un pensament antiautoritario i contrari al sistema capitalista que parteix d'un pensament de base assembleari i de la comunitat. 

 Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos.

(Zygmunt Bauman)

Zygmunt Bauman mostra que la por a establir relacions duradores; els llaços de la solidaritat, que semblen dependre dels beneficis que generen; l'amor al proïsme, un dels fonaments de la vida civilitzada i de la moral, distorsionat fins al temor als estranys, són conseqüència de com l'esfera comercial ho abasta tot, com les relacions, "els riscos i angoixes de viure junts i separats", són sempre pensades en termes de costos i beneficis. El homo economicus i el homo consumens defineixen i conformen la societat de mercat. 

 Lo que hay que tragar. Minienciclopedia de política y alimentación.

(Gustavo Duch)

El llibre de Gustavo Duch retrata la maledicció i l'esperança d'aquest món els amos del qual estan jugant als daus. Les seves pàgines expliquen moltes històries i contenen nombrosa informació desconeguda, en un llenguatge miraculosament capaç de convertir el plom en ploma. Aquí hi ha horror i hi ha humor, i amor. Perquè aquesta denúncia implacable dels crims que el poder universal comet contra la naturalesa i la gent és també un entranyable homenatge a la terra i a les mans que la treballen.

 El Postporno era eso.

(María Llopís)

"El postporno era eso" és un bon resum del panorama postporno en l'actualitat des de l'òptica de l'autora. Aquest llibre és una mena de diari on explicant vivències personals (no té importància si són reals o no) s'acosta als principis d'aquest moviment cultural concret el qual gira entorn al sexe i a la seua difusió en forma de pornografia. És a més d'una mera descripció d'esdeveniments, pel·lícules, festivals, tot un tractat sobre allò queer, homosexualitat, transexualitat i la transgressió de la normativitat sexual. En definitiva, i podem qualificar-lo així, tot un tractat de nous feminismes, en el qual s'intenta trencar l'esquema de l'heteronormativitat, del paper de la dona en el sexe, en la pornografia, en la vida quotidiana, i en la no tan quotidiana, ja que fins i tot es fan al·lusions al debat sobre la prostitució i la seua funció en la societat. I és que com afirma l'autora: "Frente al feminismo estatal, el movimiento postporno".

 El irresponable.

(Pedro García Olivo)

L'Irresponsable ens mostra, des d'una literatura original, propera als autors maleïts, els secrets d'un món potes enlaire vist des d'una perspectiva revolucionària. "Una sola boca que parla i moltíssimes oïdes, amb un nombre menor de mans que escriuen: tal és l'aparell acadèmic exterior, tal és la màquina cultural posada en funcionament. D'altra banda, aquell a qui pertany aquesta boca està separat i és independent d'aquells a els qui pertanyen les nombroses oïdes; i aquesta doble autonomia s'elogia entusiastament com a llibertat acadèmica. D'altra banda, el professor -per augmentar encara més aquesta llibertat- pot dir pràcticament el que vulgui, i l'estudiant pot escoltar pràcticament el que vulgui: només que, a respectuosa distància, i amb certa actitud avisada d'espectador, està l'Estat, d'aquest estrany procediment consistent a parlar i a escoltar." L'Estat com a objectiu: l'acceptació generalitzada de la coacció estatal com a propòsit i la interiorització progressiva del principi d'autoritat en què es funda com a premissa... Heus aquí la finalitat més notòria de l'aparell educatiu.

Novetats febrer

El tubo. Terror y miseria en las cárceles españolas de la democracia. 

(Xavier Cañadas)
 

Xavier Cañadas ens explica en aquest relat el seu pas per una de les presons més cruels de l'estat, la presó d'Ocaña. És una història reveladora del que va significar la derrota de la "transició" i de les lluites obreres després de la mort de Franco, igual que de la ferma repressió contra la joventut rebel de l'època. Muntatges policials, tortures, infiltrats,... com a "normalitat democràtica".

Luchas autónomas en los años setenta.  
(Espai en Blanc)  

Aquest llibre pretén ser una intervenció política sobre la memòria. El seu propòsit és treure a la llum l'altre moviment obrer: un moviment anticapitalista que va néixer i va créixer a partir de les pràctiques d'autoorganització i que va ser protagonista de nombroses lluites sota el Franquisme i els anys que li van seguir. El seu propòsit és així una reescriptura de la Transició en la qual els grans noms deixin d'explicar, i en la qual les lluites col·lectives i anònimes ocupin el seu lloc.

La sociedad contra el estado 
(Pierre Clastres)

En l'obra de Clastres subjeu una preocupació de fons: la qüestió del poder. Per a ell, l'aparició de l'Estat és el major accident històric. En l'Estat resideix l'origen de la dominació i la desigualtat. A fi de conèixer la ruptura que porta a l'aparició de l'Estat i a la divisió en classes, analitza la qüestió del poder entre les societats primitives, societats per les quals el poder no significa coerció. La seva investigació etnogràfica sobre diferents pobles indis sud-americans i les seves estades entre els yanomami, els guayaquís i els guaraníes, li van permetre un coneixement profund sobre els múltiples mecanismes que s'han valgut les societats “aestatals” per impedir l'acumulació de poder i riquesa, posant així els fonaments per al desenvolupament d'una antropologia política rigorosa.

Citius, altius, fortius. El libro negro del deporte 
(Federico Corriente y Jorge Montero)

Des de la transformació de les festes i jocs populars en esports, passant per les diferents nocions de cultura física que s'han succeït des de l'Antiguitat fins a arribar als nostres dies, aquest assaig analitza el procés de difusió internacional de l'esport i la seva evolució en el si de la societat moderna, prestant especial atenció al paper dels esports en la configuració del liberalisme vuitcentista, el colonialisme i l'imperialisme, i fent especial recalcament en el destacat lloc que ocupen en el discurs ideològic totalitari.

Els fets de maig. 
(José Luis Martín Ramos)

Els Fets de Maig i les seves conseqüències, objecte de polèmica des que es varen produir, han marcat bona part de les interpretacions de la guerra, fins al punt de convertir-se per a alguns en la fita il·luminadora d'aquest conflicte. a vegades fins i tot, al meu parer, aquesta centralitat ha estat exagerada, perquè en qualsevol cas ningú no podria dubtar de la seva importància, no només per ells mateixos, pel fet de constituir un greu enfrontament, armat, en el si del bàndol republicà que prou tenia amb fer front a la rebel·lió militar i feixista i als seus recolzaments internacionals.

El caso Scala. Terrorismo de estado y algo más.

(Xavier Cañadas Gascón)

Xavier Cañadas, militant de la CNT en aquells moments, va ser una de les cinc persones encausades i condemnades per l'anomenat « Cas Scala », la qual cosa li va suposar passar-se vuit anys a la presó. En el seu relat explica quin va ser la participació i responsabilitat real en els fets de les persones condemnades ; com va transcórrer el judici plagat d'irregularitats ; i com es va forjar la destrucció del *Scala i el muntatge policial, vertebrat entorn de la figura del confident policial Joaquín Hernández —àlies « el Grill » o « el Vell Anarquista »—, un delinqüent comú convertit per obra i gràcia dels serveis d'intel·ligència en un veterà militant anarquista.

Naturaleza,ruralidad y civilización.

(Félix Rodrigo Mora)

A mitjan noranta algunes publicacions com a Futur Primitiu de J. Zerzan o els treballs de Theodore J. Kaczynski, fonamentalment el Manifest de Unabomber (La Societat Industrial i el seu Futur), van revitalitzar la crítica a la societat tecnològica i industrial des de la perspectiva anarquista. En l'estat espanyol, al que van ser arribant successives traduccions, no apareix una publicació important en els seus continguts fins a 2001 per part del col·lectiu Els Amics de Ludd i en forma de butlletí, treballs dels quals va formar part l'autor dels textos que aquí presentem. Aquests s'encarreguen d'una investigació del passat pre-industrialitzat, per exemple de l'Alta Edat Mitjana i del món rural, així com els processos de la revolució liberal i del règim franquista que van liquidar l'ordre agrari popular.

Teresa Claramunt. 
(Laura Vicente)

Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931) va ser una dona a contra corrent. Treballadora tèxtil, quan la majoria de les dones passaven la seva vida recloses en l'àmbit domèstic; anarquista, quan les dones més audaces il·luminaven un feminisme polític; activista sindical, en un ambient laboral dominat per homes; escriptora i periodista, quan la cultura popular era poc més que foclore i tradició.

Nos estamos acercando....la historia de la Angry brigade.

(Servando Rocha) 

Entre 1970 i 1972, un fantasmal grup d'activistes anglesos, coneguts com la AngryBrigade, va atacar amb explosius i armes edificis del govern, residència de diputats, així com va amenaçar directament al llavors Primer Ministre Edward Heath, a qui li van enviar una escarida nota que advertia: “Ens estem apropant”. Sorgits a partir de les revoltes de 1968, molt aviat es van convertir en l'enemic número u d'Anglaterra. Alguns investigadors han vist en el recognoscible estil de la Angry Brigade la base ideològica del posterior fenomen punk i els Sex Pistols, però també una implacable crítica postmoderna del món. No obstant això, van anar molt més que això: van convertir en reals les amenaces d'un sector irreductible de l'activisme anàrquic compost per enrages, outsiders i hippies radicalitzats que declaraven la guerra de classes. La potència del seu discurs, bellament formulat per mitjà d'un grapat de furibunds comunicats, va expressar l'anhel per superar l'alienació contemporània, així com va posar punt i final al somni hippie amb l'espectacular voladura d'uns grans magatzems de roba....Aquesta obra, resultat d'un immens treball de recerca, no només narra la història del grup, sinó que és un complet recorregut per la generació post 78, la contracultura i l'anarquisme. A més, traça una anàlisi discursiva que examina, però també diferència, l'aparició de l'agitació armada i el terrorisme.

La sociedad desescolarizada. 

(Ivan Illich)

En un temps en què l'Escola es universaliza sobre el cadàver de les diferents modalitats educatives no-occidentals, en què redueix a la mínima expressió les restants instàncies de transmissió cultural, amb les quals d'alguna manera competia, en què se sap sense enemic, sense pal·liatiu, sense contraresto, ídol sense crepuscle, autoritat inqüestionable, la figura d'Iván Illich cobra una importància inusitada.

Així com comptem amb una robusta tradició pedagògica, un ampli ventall d'experiències reparadores de l'escolarització, (…] així com són milers els autors que han pensat per a l'Escola, veient la manera de “millorar-la”, “reformar-la”, “modernitzar-la”, “actualitzar-la”,… amb prou feines podem citar a uns quants teòrics “dissidents”, lliurats a la crítica “radical” de la institució d'ensenyament, en la línia del que s'ha titulat “anti-pedagogia” o “desescolarizació”.

El anarquismo español y la acción revolucionaria (1961-1974)

(Octavio Alberola/ Ariane Gransac)

Mai és fàcil ressenyar en unes poques línies un llibre complet. Menys encara quan per les seves pàgines transcorren dècades de la història del Moviment Llibertari Español. El llibre de Octavio Alberola i Arianne Gransac, publicat originalment per Rodo Ibèric en 1974, ens relata en els seus gairebé 400 pàgines no solament l'activisme anarquista contra la dictadura franquista, sinó tota una època. Època de lluita, de revolta, d'inconformisme, d'acció directa...

Vigilar y Castigar. El nacimiento de las prisiones. 

(Michel Foucault)

Foucault ens mostra en les seves obres que gens és més material, més corporal que l'exercici de poder. Estudia la materialitat del poder des de les seves extremitats; no tracta d'analitzar les formes reglades i legitimades del poder en el seu centre, sinó d'agarrar-ho en la seva capil·laritat, en les seves institucions més regionals on no adopta la forma de grans principis jurídics sinó de multiplicitat de tàctiques que semblen neutres o sense importància (l'examen, la revisió mèdica, els test...) ‘Es tracta en certa manera d'una microfísica del poder que els aparells i les institucions posen en joc, però el camp del qual de validesa se situa en certa manera entre aquests grans funcionaments i els propis cossos amb la seva materialitat i les seves forces.’ A Vigilar i castigar mostra com aquests mecanismes microfísics de poder, que els aparells i les institucions posen en joc, es materialitzen en el cos (tecnologia política del cos) El que busque, diu Foucault, és intentar demostrar com les relacions de poder poden penetrar materialment en l'espessor mateix dels cossos.

El anarquismo individualista en España (1923-1938)

(Xavier Diez)

Les idees de l'individualisme anarquista estaran molt presents en la premsa, la literatura, les discussions i, finalment, en les maneres de pensar i actuar de nombrosos homes i dones afins al moviment llibertari, i el seu influx anirà molt més allà del propi àmbit estrictament polític per arribar a influenciar el pensament col·lectiu de les societats occidentals de finals del segle XIX i primer terç del XX. A Espanya es deixaran notar les idees dels seus principals teòrics, com Stirner, Thoreau, Tucker, Armand o Ryner, a través de la traducció de les seves obres o dels seus articles publicats en la nombrosa premsa individualista. Els individualistes revolucionaran el debat anarquista entorn de la moral, la sexualitat, la religió, el paper de l'escola, el naturisme, així com el valor únic de l'individu enfront de l'Estat i tot tipus d'organització.

Motherfuckers.De los veranos del amor al amor armado.

Les tanques del Festival de Woodstock són derrocades mentre algú saqueja un magatzem propietat de l'organització i reparteix entre la munió sacs de dormir i tendes de campanya. En el Lower East Side de Nova York exhibeixen navalles, encara que també tenen armes de foc. Es preparen per a alguna cosa major.

La democracia y el triunfo del Estado. 

(Felix Rodrigo Mora)

Aquesta obra busca ser una reflexió renovadora, estratègicament significativa, sobre la relació de antagonisme existent en les societats de la modernitat entre democràcia i Estat, mostrant que l'ascens d'aquest des de les revolucions liberals fins avui està causant l'anihilació de facto de la llibertat de consciència, política i civil, per tant, la negació de l'autogovern del poble, de la democràcia.

La revolución desconocida. Volin. Vol. I y II

Figura destacada de la Revolució Russa en el camp anarquista, Volin va dedicar els últims anys del seu exili francès a l'escriptura de la revolució desconeguda, un llibre que només veuria la llum després de la seva defunció. El propi títol ens aclareix ja el que és el seu leitmotiv i el seu objectiu essencial, la revelació d'aspectes clau ignorats o tergiversats per la historiografia oficial i que resulten imprescindibles per enjudiciar els esdeveniments de 1917 a Rússia.

La izquierda bolchevique y el poder obrero. 

(Michel Olivier)

La Revolució Russa de 1917 va deslligar grans esperances de llibertat. Consells i assemblees d'obrers i camperols (soviets) van aniquilar el règim dels tsars. Però en poc temps la classe tsarista havia estat substituïda per una nova casta dirigent privilegiada que a poc a poc tiranitzava de nou al poble: la camarilla de buròcrates del partit bolxevic. Aquest llibre analitza el combat que entre 1919 i 1927 van desenvolupar milers de veritables comunistes, que malgrat pertànyer a diferents tendències, inclosa la bolxevic, es van enfrontar als nous tirans al crit de "Tot el poder als soviets!".

El absurdo mercado de los hombres sin cualidades.

(Varis)

El capitalisme està tocant a la seva fi. La prova: l'ensulsiada de la Unió Soviètica. Base de l'anàlisi: la «fosca» crítica del «valor» d'un tal Karl Marx. Seran la lluita de classes i la lluita per la democràcia les que derrotaran al capitalisme? La lluita de classes no ha estat una altra cosa que el motor del desenvolupo capitalista i mai podrà conduir a la seva superació. La democràcia no és el antagonisme del capitalisme sinó la seva forma política, i tots dos han esgotat el seu paper històric.

Catastrofismo, administración del desastre y sumisión sostenible.  

(R.Riesel /J.Semprún)

La catàstrofe històrica més profunda i més real, la que en última instància determina la importància de totes les altres, resideix en la persistent ceguesa de la immensa majoria, en la dimissió de tota voluntat d'actuar sobre les causes de tants sofriments, en la incapacitat de considerar-les si més no lúcidament. Aquesta apatia va a esquerdar-se, en el curs dels propers anys, de manera cada vegada més violenta per l'enfonsament de qualsevol supervivència garantida. I els qui la representen i l'alimenten, conreant un precari statu quo d'il·lusions tranquilitzants, seran escombrats. L'emergència s'imposarà a tots i la dominació haurà de parlar almenys tan alt i clar com els propis fets. Amb tanta major facilitat adoptarà el to terrorista que li convé quant que estarà justificada per realitats efectivament aterridores. Un home afligit de gangrena no està disposat a discutir les causes del seu mal, ni a oposar-se a l'autoritarisme de l'amputació.