Ida Mett
Ens sembla que ha arribat el moment de comprendre millor Cronstadt, encara que amb prou feines hi hagi hagut noves aportacions de dades o fets des de 1921. Els arxius del Govern rus i de l'Exèrcit vermell segueixen estant tancats a una anàlisi objectiva. No obstant això, en algunes publicacions oficials han estat reflectits certs fets, encara que sota una llum falsa. Però el que es coneixia en l'època era ja suficient per extreure el sentit polític d'aquest esdeveniment simptomàtic i crucial de la revolució russa.
Grupos autónomos
La present edició dels "Comunicats", completada amb noves aportacions i aquesta vegada fidelment transcrits, suposa un nou intent en la recreació de la memòria de les lluites autònomes durant la transacció democràtica.
Aquestes veus sorgides des de l'interior de les presons, són l'expressió del pensament i l'acció dels Grups Autònoms, coordinats per portar endavant la seva labor d'agitació armada tendent a la generalització del seu programa mínim: Abolició del Treball Assalariat i de la Mercaderia.
Aquestes veus sorgides des de l'interior de les presons, són l'expressió del pensament i l'acció dels Grups Autònoms, coordinats per portar endavant la seva labor d'agitació armada tendent a la generalització del seu programa mínim: Abolició del Treball Assalariat i de la Mercaderia.
Rubén Trejo
El magonisme com força participant en la Revolució Mexicana va aspirar a abolir el poder, no a exercir-ho; la autoemancipació i l'autogovern de les masses populars eren les seves metes. És un moviment precursor de les lluites emancipadores que promouen l'autogestió de la societat. Recuperar la memòria del fer i saber insurreccional magonista és part de la construcció d'un saber històric de les lluites del poble i la utilització d'aquest saber en la seva rebel·lia actual.
Evelyn Mesquida
"Donar al César el que és del César". És el que ambiciona la periodista Evelyn Mesquida amb el seu llibre "La Nueve", que rescata de l'oblit l'important paper jugat per republicans espanyols en la II Guerra Mundial, enrolats en les files franceses i sempre en primera línia contra els nazis.
Sam Mbah-I.E. Igariwey
A partir de l'actual descomposició dels estats nascuts amb la descolonització, que s'emmarca dins de l'oposició històrica entre Comunitat i Estat, els autors advoquen per la conjunció del comunalisme tradicional africà amb la tradició històrica dels moviments socials d'emancipació d'inspiració anarquista, com a possibilitat de futur per a Àfrica...
Carlos Varea y Ángeles Maestro
Selecció de textos del Tribunal Internacional per Crims Contra la Humanitat comesos pel Consell de Seguretat de Nacions Unides a l'Iraq (Madrid, 16-17 novembre 1996)
Miguel Moro
Aquest llibre és una eina política de treball. En ell estan continguts diversos anys d'estudi de Miguel Moro sobre la globalització capitalista. La seva pretensió és donar a entendre el paper del FMI en l'extensió i l'aprofundiment de la globalització i aportar claus per contextualitzar el suposat gir social d'aquesta institució.
Alexander Berkman
El llibre conforma les memòries d'Alexander Berkman, reconegut anarquista d'origen lituà que va emigrar a Estats Units en el període conformat dins de la segona revolució industrial on els moviments i protestes obreres estaven a l'ordre del dia a la recerca de millores laborals.
Ens narra unes breus anotacions de la seva infància i posterior emigració forçosa a Estats Units propiciada per les seves idees radicals.
Ramón J. Sender
Siete domingos rojos és una de les primeres novel·les de Ramón J. Sender (1901-1982) i també una de les més vigoroses de la seva extensa producció. Amb abundants dosis de reportatge, amb no pocs ingredients extrets de la seva pròpia circumstància personal, l'autor traça les línies mestres de l'anarquisme espanyol en el període republicà. Samar, el protagonista, recorda al propi Sender tant per la passió amb que s'immiscueix en les lluites socials del seu temps com per l'afany reflexiu mitjançant el qual pretén distanciar-se del remolí de la història per entendre-ho millor.
Servando Rocha
Aquesta és una història de com la nació més poderosa va ser sacsejada per una societat que es regirava, un llibre que explica com un sector de la lluita política decideix prendre el camí de la lluita o agitació armada en un país que militarment els superava i, encara així, assumeixen aquest desequilibri. Aquesta convulsió no podia ser d'una altra manera: tan variada com estrambótica, però sempre inundada de la rica contracultura que es va desenvolupar als Estats Units i el màxim exemple de la qual en el context d'aquest llibre resideix en la figura de John Sinclair i els White Panthers o els Yippies. Aquest poc ortodox mapa revolucionari és, si més no, cridaner, des de la coherència política i el analisi de la societat per part dels Black Panthers o els Motherfuckers, fins al sorgiment de quasi sectes com el Simbionese Liberation Army".
També hi podreu trobar altres novetats com: "Autoritarismo y libertad en la enseñanza", "Introducción a la educación radical", "Agit y prop", "Y lo que oí sobre Irak", "El anarquismo andaluz", "La brigada de la cólera" o "El anarquismo en la sociedad de consumo".
