domingo, 5 de febrero de 2012

Novetats febrer

El tubo. Terror y miseria en las cárceles españolas de la democracia. 
(Xavier Cañadas)
 
Xavier Cañadas ens explica en aquest relat el seu pas per una de les presons més cruels de l'estat, la presó d'Ocaña. És una història reveladora del que va significar la derrota de la "transició" i de les lluites obreres després de la mort de Franco, igual que de la ferma repressió contra la joventut rebel de l'època. Muntatges policials, tortures, infiltrats,... com a "normalitat democràtica".

Luchas autónomas en los años setenta.  
(Espai en Blanc)  

Aquest llibre pretén ser una intervenció política sobre la memòria. El seu propòsit és treure a la llum l'altre moviment obrer: un moviment anticapitalista que va néixer i va créixer a partir de les pràctiques d'autoorganització i que va ser protagonista de nombroses lluites sota el Franquisme i els anys que li van seguir. El seu propòsit és així una reescriptura de la Transició en la qual els grans noms deixin d'explicar, i en la qual les lluites col·lectives i anònimes ocupin el seu lloc.

La sociedad contra el estado 
(Pierre Clastres)

En l'obra de Clastres subjeu una preocupació de fons: la qüestió del poder. Per a ell, l'aparició de l'Estat és el major accident històric. En l'Estat resideix l'origen de la dominació i la desigualtat. A fi de conèixer la ruptura que porta a l'aparició de l'Estat i a la divisió en classes, analitza la qüestió del poder entre les societats primitives, societats per les quals el poder no significa coerció. La seva investigació etnogràfica sobre diferents pobles indis sud-americans i les seves estades entre els yanomami, els guayaquís i els guaraníes, li van permetre un coneixement profund sobre els múltiples mecanismes que s'han valgut les societats “aestatals” per impedir l'acumulació de poder i riquesa, posant així els fonaments per al desenvolupament d'una antropologia política rigorosa.

Citius, altius, fortius. El libro negro del deporte 
(Federico Corriente y Jorge Montero)

Des de la transformació de les festes i jocs populars en esports, passant per les diferents nocions de cultura física que s'han succeït des de l'Antiguitat fins a arribar als nostres dies, aquest assaig analitza el procés de difusió internacional de l'esport i la seva evolució en el si de la societat moderna, prestant especial atenció al paper dels esports en la configuració del liberalisme vuitcentista, el colonialisme i l'imperialisme, i fent especial recalcament en el destacat lloc que ocupen en el discurs ideològic totalitari.

Els fets de maig. 
(José Luis Martín Ramos)

Els Fets de Maig i les seves conseqüències, objecte de polèmica des que es varen produir, han marcat bona part de les interpretacions de la guerra, fins al punt de convertir-se per a alguns en la fita il·luminadora d'aquest conflicte. a vegades fins i tot, al meu parer, aquesta centralitat ha estat exagerada, perquè en qualsevol cas ningú no podria dubtar de la seva importància, no només per ells mateixos, pel fet de constituir un greu enfrontament, armat, en el si del bàndol republicà que prou tenia amb fer front a la rebel·lió militar i feixista i als seus recolzaments internacionals.

El caso Scala. Terrorismo de estado y algo más.
(Xavier Cañadas Gascón)

Xavier Cañadas, militant de la CNT en aquells moments, va ser una de les cinc persones encausades i condemnades per l'anomenat « Cas Scala », la qual cosa li va suposar passar-se vuit anys a la presó. En el seu relat explica quin va ser la participació i responsabilitat real en els fets de les persones condemnades ; com va transcórrer el judici plagat d'irregularitats ; i com es va forjar la destrucció del *Scala i el muntatge policial, vertebrat entorn de la figura del confident policial Joaquín Hernández —àlies « el Grill » o « el Vell Anarquista »—, un delinqüent comú convertit per obra i gràcia dels serveis d'intel·ligència en un veterà militant anarquista.

Naturaleza,ruralidad y civilización.

(Félix Rodrigo Mora)


A mitjan noranta algunes publicacions com a Futur Primitiu de J. Zerzan o els treballs de Theodore J. Kaczynski, fonamentalment el Manifest de Unabomber (La Societat Industrial i el seu Futur), van revitalitzar la crítica a la societat tecnològica i industrial des de la perspectiva anarquista. En l'estat espanyol, al que van ser arribant successives traduccions, no apareix una publicació important en els seus continguts fins a 2001 per part del col·lectiu Els Amics de Ludd i en forma de butlletí, treballs dels quals va formar part l'autor dels textos que aquí presentem. Aquests s'encarreguen d'una investigació del passat pre-industrialitzat, per exemple de l'Alta Edat Mitjana i del món rural, així com els processos de la revolució liberal i del règim franquista que van liquidar l'ordre agrari popular.

Teresa Claramunt. 
(Laura Vicente)

Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931) va ser una dona a contra corrent. Treballadora tèxtil, quan la majoria de les dones passaven la seva vida recloses en l'àmbit domèstic; anarquista, quan les dones més audaces il·luminaven un feminisme polític; activista sindical, en un ambient laboral dominat per homes; escriptora i periodista, quan la cultura popular era poc més que foclore i tradició.

Nos estamos acercando....la historia de la Angry brigade.
(Servando Rocha) 

Entre 1970 i 1972, un fantasmal grup d'activistes anglesos, coneguts com la AngryBrigade, va atacar amb explosius i armes edificis del govern, residència de diputats, així com va amenaçar directament al llavors Primer Ministre Edward Heath, a qui li van enviar una escarida nota que advertia: “Ens estem apropant”. Sorgits a partir de les revoltes de 1968, molt aviat es van convertir en l'enemic número u d'Anglaterra. Alguns investigadors han vist en el recognoscible estil de la Angry Brigade la base ideològica del posterior fenomen punk i els Sex Pistols, però també una implacable crítica postmoderna del món. No obstant això, van anar molt més que això: van convertir en reals les amenaces d'un sector irreductible de l'activisme anàrquic compost per enrages, outsiders i hippies radicalitzats que declaraven la guerra de classes. La potència del seu discurs, bellament formulat per mitjà d'un grapat de furibunds comunicats, va expressar l'anhel per superar l'alienació contemporània, així com va posar punt i final al somni hippie amb l'espectacular voladura d'uns grans magatzems de roba....Aquesta obra, resultat d'un immens treball de recerca, no només narra la història del grup, sinó que és un complet recorregut per la generació post 78, la contracultura i l'anarquisme. A més, traça una anàlisi discursiva que examina, però també diferència, l'aparició de l'agitació armada i el terrorisme.

La sociedad desescolarizada. 
(Ivan Illich)

En un temps en què l'Escola es universaliza sobre el cadàver de les diferents modalitats educatives no-occidentals, en què redueix a la mínima expressió les restants instàncies de transmissió cultural, amb les quals d'alguna manera competia, en què se sap sense enemic, sense pal·liatiu, sense contraresto, ídol sense crepuscle, autoritat inqüestionable, la figura d'Iván Illich cobra una importància inusitada.
Així com comptem amb una robusta tradició pedagògica, un ampli ventall d'experiències reparadores de l'escolarització, (…] així com són milers els autors que han pensat per a l'Escola, veient la manera de “millorar-la”, “reformar-la”, “modernitzar-la”, “actualitzar-la”,… amb prou feines podem citar a uns quants teòrics “dissidents”, lliurats a la crítica “radical” de la institució d'ensenyament, en la línia del que s'ha titulat “anti-pedagogia” o “desescolarizació”.

El anarquismo español y la acción revolucionaria (1961-1974)
(Octavio Alberola/ Ariane Gransac)

Mai és fàcil ressenyar en unes poques línies un llibre complet. Menys encara quan per les seves pàgines transcorren dècades de la història del Moviment Llibertari Español. El llibre de Octavio Alberola i Arianne Gransac, publicat originalment per Rodo Ibèric en 1974, ens relata en els seus gairebé 400 pàgines no solament l'activisme anarquista contra la dictadura franquista, sinó tota una època. Època de lluita, de revolta, d'inconformisme, d'acció directa...

Vigilar y Castigar. El nacimiento de las prisiones. 
(Michel Foucault)

Foucault ens mostra en les seves obres que gens és més material, més corporal que l'exercici de poder. Estudia la materialitat del poder des de les seves extremitats; no tracta d'analitzar les formes reglades i legitimades del poder en el seu centre, sinó d'agarrar-ho en la seva capil·laritat, en les seves institucions més regionals on no adopta la forma de grans principis jurídics sinó de multiplicitat de tàctiques que semblen neutres o sense importància (l'examen, la revisió mèdica, els test...) ‘Es tracta en certa manera d'una microfísica del poder que els aparells i les institucions posen en joc, però el camp del qual de validesa se situa en certa manera entre aquests grans funcionaments i els propis cossos amb la seva materialitat i les seves forces.’ A Vigilar i castigar mostra com aquests mecanismes microfísics de poder, que els aparells i les institucions posen en joc, es materialitzen en el cos (tecnologia política del cos) El que busque, diu Foucault, és intentar demostrar com les relacions de poder poden penetrar materialment en l'espessor mateix dels cossos.

El anarquismo individualista en España (1923-1938)
(Xavier Diez)

Les idees de l'individualisme anarquista estaran molt presents en la premsa, la literatura, les discussions i, finalment, en les maneres de pensar i actuar de nombrosos homes i dones afins al moviment llibertari, i el seu influx anirà molt més allà del propi àmbit estrictament polític per arribar a influenciar el pensament col·lectiu de les societats occidentals de finals del segle XIX i primer terç del XX. A Espanya es deixaran notar les idees dels seus principals teòrics, com Stirner, Thoreau, Tucker, Armand o Ryner, a través de la traducció de les seves obres o dels seus articles publicats en la nombrosa premsa individualista. Els individualistes revolucionaran el debat anarquista entorn de la moral, la sexualitat, la religió, el paper de l'escola, el naturisme, així com el valor únic de l'individu enfront de l'Estat i tot tipus d'organització.

Motherfuckers.De los veranos del amor al amor armado.

Les tanques del Festival de Woodstock són derrocades mentre algú saqueja un magatzem propietat de l'organització i reparteix entre la munió sacs de dormir i tendes de campanya. En el Lower East Side de Nova York exhibeixen navalles, encara que també tenen armes de foc. Es preparen per a alguna cosa major.

La democracia y el triunfo del Estado. 
(Felix Rodrigo Mora)

Aquesta obra busca ser una reflexió renovadora, estratègicament significativa, sobre la relació de antagonisme existent en les societats de la modernitat entre democràcia i Estat, mostrant que l'ascens d'aquest des de les revolucions liberals fins avui està causant l'anihilació de facto de la llibertat de consciència, política i civil, per tant, la negació de l'autogovern del poble, de la democràcia.

La revolución desconocida. Volin. Vol. I y II

Figura destacada de la Revolució Russa en el camp anarquista, Volin va dedicar els últims anys del seu exili francès a l'escriptura de la revolució desconeguda, un llibre que només veuria la llum després de la seva defunció. El propi títol ens aclareix ja el que és el seu leitmotiv i el seu objectiu essencial, la revelació d'aspectes clau ignorats o tergiversats per la historiografia oficial i que resulten imprescindibles per enjudiciar els esdeveniments de 1917 a Rússia.

La izquierda bolchevique y el poder obrero. 
(Michel Olivier)

La Revolució Russa de 1917 va deslligar grans esperances de llibertat. Consells i assemblees d'obrers i camperols (soviets) van aniquilar el règim dels tsars. Però en poc temps la classe tsarista havia estat substituïda per una nova casta dirigent privilegiada que a poc a poc tiranitzava de nou al poble: la camarilla de buròcrates del partit bolxevic. Aquest llibre analitza el combat que entre 1919 i 1927 van desenvolupar milers de veritables comunistes, que malgrat pertànyer a diferents tendències, inclosa la bolxevic, es van enfrontar als nous tirans al crit de "Tot el poder als soviets!".

El absurdo mercado de los hombres sin cualidades.
(Varis)

El capitalisme està tocant a la seva fi. La prova: l'ensulsiada de la Unió Soviètica. Base de l'anàlisi: la «fosca» crítica del «valor» d'un tal Karl Marx. Seran la lluita de classes i la lluita per la democràcia les que derrotaran al capitalisme? La lluita de classes no ha estat una altra cosa que el motor del desenvolupo capitalista i mai podrà conduir a la seva superació. La democràcia no és el antagonisme del capitalisme sinó la seva forma política, i tots dos han esgotat el seu paper històric.

Catastrofismo, administración del desastre y sumisión sostenible.  

(R.Riesel /J.Semprún)


La catàstrofe històrica més profunda i més real, la que en última instància determina la importància de totes les altres, resideix en la persistent ceguesa de la immensa majoria, en la dimissió de tota voluntat d'actuar sobre les causes de tants sofriments, en la incapacitat de considerar-les si més no lúcidament. Aquesta apatia va a esquerdar-se, en el curs dels propers anys, de manera cada vegada més violenta per l'enfonsament de qualsevol supervivència garantida. I els qui la representen i l'alimenten, conreant un precari statu quo d'il·lusions tranquilitzants, seran escombrats. L'emergència s'imposarà a tots i la dominació haurà de parlar almenys tan alt i clar com els propis fets. Amb tanta major facilitat adoptarà el to terrorista que li convé quant que estarà justificada per realitats efectivament aterridores. Un home afligit de gangrena no està disposat a discutir les causes del seu mal, ni a oposar-se a l'autoritarisme de l'amputació.

miércoles, 1 de febrero de 2012

Presentació i piscolabis a "El Pati"

El proper divendres 17 de febrer a les 20 h. estarem a "EL PATI" (Carrer d'Amunt, nº 112, Castelló) per a presentar la biblioteca autogestionada. Parlarem sobre el seu funcionament, informarem sobre les novetats i respondrem als possibles dubtes que hi pugueu tindre. Després hi haurà un piscolabis a preu popular. Els beneficis aniran destinats a l'autogestió de la biblioteca.

Us recordem que al finalitzar la presentació podreu gaudir de l'actuació del grup de hip-hop "Sin versos en la lengua".