Novetats juny-juliol

José Pellicer. El anarquista integro.
(Miquel Amorós)

Vida i obra del fundador de l'heroica Columna de Hierro. La vida de José Pellicer és el fil conductor que permet a Miquel Amorós explicar l'esdevenir de l'anarquisme en «la Regional de Llevant» en el període 1930-1940. Nascut en 1912, de família acomodada, des de molt jove José Pellicer dóna mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li porta a renunciar a un avenir burgès i a afiliar-se, amb amb prou feines 18 anys, a la CNT i la FAI.
Naturista i vegetarià, impenitent lector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de la insurrecció proletària i de l'associacionisme obrer, defensa d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes allunyada del sindicalisme, el Moviment Obrer Anarquista, la meta del qual és el comunisme llibertari. Després d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comitè Regional de la FAI, dues vagues insurreccionals, diverses estades a la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que va ser delegat al Congrés de Saragossa. Després de l'aixecament feixista del 18 de juliol, el grup Nosaltres, format per Segarra, Cortès, Genoll, Berga i ell mateix, es convertiria, no per casualitat, en l'impulsor principal de la Columna de Ferro, al costat de persones de la talla moral i revolucionària de Rafael Martí («Pancho Vila»), Francisco Mars, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José. La Columna aviat es convertiria en el referent d'aquelles persones que creien que la Revolució s'havia de portar fins a les seves últimes conseqüències tant en el front com en la rereguarda; va ser el major oponent a la militarització de les columnes i a la burocratització de les organitzacions llibertàries.
José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent amb els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència venjativa i gratuïta. La militarització de la Columna de Hierro, la seva conversió en 83 Brigada Mixta, de la qual va anar comandant, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en honor de les circumstàncies i del possibilisme, va portar a Pellicer a un enfrontament aferrissat amb l'adreça d'ambdues organitzacions. Des de la revista i editorial Nosaltres va intentar reforçar a contra corrent el pensament anarquista, projecte truncat per la seva detenció i posterior ingrés a les presons secretes del SIM. Integro fins al final, es va negar a abandonar la Península quan la derrota era imminent i va ser capturat, jutjat i condemnat a mort, sent executat al costat del seu germà Pedro el 8 de juny de 1942 després d'un llarg calvari de tancaments.

Chile 73 o la historia que se repite.

(Miguel Herberg)

El procés judicial incoat a Pinochet ha tornat a reobrir les velles ferides, mai tancades totalment, que van ser infligides a una gran part de la població xilena. Es torna a assistir a la prepotència d'una casta -la militar- que actua a Xile, igual que en moltes altres parts, com en territori conquistat.
Als pocs mesos del cop d'estat triomfant de Pinochet i els seus "sequaces", Miguel Herberg, utilitzant unes vies que avui ens semblen increïbles, aconseguia realitzar amb greu risc de la seva vida un reportatge filmat dels -per al règim militar inexistents- camps de presoners de Chacabuco i Pisagua. Gràcies a aquest reportatge filmat, donat a conèixer al món després de la seva sortida espectacular de Xile, el gijonés Miguel Herberg va donar rostre als desapareguts i va salvar innombrables vides que d'una altra manera haguessin desaparegut definitivament.
Després de l'edició del vídeo on es recull aquest reportatge, es publica ara una àmplia col·lecció de fotografies que complementen i completen el reportatge gràfic.
Malgrat la importància que va tenir en el seu moment, no va poder publicar-se a Espanya per causa de la dictadura i posteriorment es va ser demorant la seva publicació. I encara que en l'actualitat ha perdut part de la seva importància com a denúncia de la barbàrie repressiva dels militars colpistes xilens, conserva íntegrament la seva riquesa com a document històric d'aquell procés bàrbar. Sobretot en aquests moments en els quals es tracta d'encausar al màxim responsable del mateix per recordar i recordar-nos que va haver-hi molts altres responsables que també haurien d'ocupar el seu lloc com acusats en el tribunal de la història.

 

Mujeres libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres.

(Martha Ackelsberg)

Sobre la base d'un estudi rigorós i profund de les condicions socials i polítiques que van permetre el sorgiment d'un moviment emancipatori de dones en l'Espanya revolucionària del 36, Martha Ackelsberg, professora de Ciències Polítiques a la Universitat d'Indiana, realitza una crònica dels esforços de Dones Lliures per crear una organització constituïda per i per a dones de la classe treballadora, amb l'objectiu de preparar-les per ocupar el seu lloc en la revolució i en la nova societat que s'aveïnava.
En la present obra s'analitzen a fons les raons que van portar a un nombrós grup de dones de l'àmbit llibertari a la creació de Dones Lliures -en contra de la voluntat de bona part dels homes i, fins i tot, d'algunes dones del Moviment Llibertari-; els problemes, temes de disputa i relacions que van mantenir amb aquest; i les seves discussions internes, objectius i funcionament. Però el que la fa especialment interessant és que no és simplement un estudi històric, sinó que, incidint especialment en l'anàlisi anarquista de les relacions de dominació i subordinació i en la centralitat que ocupa en aquest la noció de comunitat, Martha Ackelsberg planteja què pot aportar el discurs i l'experiència de Dones Lliures a la teoria i lluita feminista contemporània.

El anarquismo en la insurrección de Asturias.

(Manuel Villar)

L'autor del llibre va ser director de Solidaritat Obrera, periòdic de la CNT de Catalunya que va seguir molt d'a prop els successos d'Astúries. En el seu afany per descobrir les causes de la mort de José María Martínez, es trasllada a Gijón i es deixa detenir per ser empresonat i, d'aquesta manera, poder accedir a Avelino Roces i a Avelino "Colomí", que havien compartit refugi amb José María Martínez en Sotiello.
Fa seixanta anys d'aquella gesta; alguns creuran que fa massa temps, que és millor que el silenci còmplice faci que la memòria es vagi esvaint. Nosaltres, per contra, pensem que la memòria no pot ser sostreta als pobles, perquè sense ella no són gens. Per això oferim al lector aquest fabulós document; pari que, quan ens expliquin La Història, tinguem elements de memòria per posar entre parèntesi el seu conte. Si el lector atent s'oblida per un moment de la data en què va ser escrit aquest llibre i sap canviar adequadament sigles i noms trobarà que d'aquest exercici paradoxal resulta una anàlisi de tremenda actualitat.
No es queda Villar en el mer relat dels fets, sinó que els transcendeix, ficant-los en relació amb altres successos. Analitza el paper que va poder haver jugat el País Basc, quin era la situació a Catalunya, etc. Destaca, per tant, un afany didàctic en aquesta obra; explicar, analitzar, treure conclusions, aquesta és sempre la tasca... 

Ensayos libertarios.

(Angel J. Cappelleti)

Els assajos que conformen aquest volum comenten fets, idees i situacions de la història contemporània, amb esperit crític, per a un públic ampli i no especialitzat. Tenen en comú una perspectiva llibertària. Escrits de vegades amb la "premura" del requeriment periodístic i en circumstàncies diferents, conserven no obstant això una bàsica unitat de criteri.

Ángel ]. Cappelleti. és doctor en filosofia per la Universitat de Buenos Aires (1954). ha ensenyat història de la filosofia, lògica, sociologia, llatí, grec i història de les idees polítiques a les Universitats de Que el seu i Litoral a Argentina; de Montevideo a Uruguai; Central i Simón Bolívar de Caracas a Veneçuela. Té editats uns seixanta llibres, entre els quals poden esmentar-se: Utopies antigues i modernes (Pobla. 1967): El Socialisme Utòpic (Rosario, 1968): La filosofia d'Heràclit de Efeso (Caracas. 1969): Abelardo (Buenos Aires, 1967): Marco Aurelio (Buenos Aires, 1968); Introducció a Sèneca (Caracas, 1973): Quatre filòsofs de l'Alta Edat Mitjana (Mèrida. 1975): Etapes del Pensament Socialista (Madrid. 1978). El pensament de Kropotkin (Madrid. 1978); Assaig sobre els atomistes grecs (Caracas. 1979); Ciència jònica i pitagòrica (Caracas, 1980); Prehistòria de l'Anarquisme (Madrid, 1983); La teoria de la propietat en Proudhon (Madrid, 1980): La filosofia d'Anaxàgores (Caracas. 1984); La idea de la llibertat en el Renaixement (Barcelona. 1984); Bakunin i el socialisme (Mèxic, 1986); Mitologia i filosofia, els presocràtics (Madrid, 1986): Malatesta. Idealisme ètic i Socialisme llibertari (Montevideo. 1990).

Estatismo y revolución social.

(J.W.Barchfield)

"Anarquia" -es relata en la introducció del tractat típic sobre el tema- procedeix de la paraula grega an-arkos, la qual cosa vol dir "sense govern [o autoritat]". Aquesta condició es presta a dues interpretacions diferents: d'una banda, desordre, discòrdia, caos, incoherència; d'altra banda, autogovern, autogestió. És aquella la definició que preval en la ment popular i s'empra, implícitament, per part dels quals abanderen el govern i l'autoritat com a mitjà per deslegitimar a la segona; no obstant això, en l'abstracte no existeix cap relació entre els dos conceptes, i és l'anarquia de la segona interpretació la que concerneix a la present obra.

Viaje a la aldea del crimen. Documental de Casas Viejas.

(Ramón J. Sender)

Casas Viejas és un reportatge realitzat per Ramón J. Sender sobre un dels episodis més lamentables de la Segona República: la brutal repressió de la Guàrdia d'Assalt davant el conat de rebel·lió anarquista esdevingut en la pedania de Medina Sidonia que dóna títol a l'obra, a la província de Cadis, atribuït per Sender a Seisdedos, capdavantera dels jornalers que malvivien en aquest poblat, els fets van tenir lloc la nit del 10 a l'11 de gener de 1933. El Govern republicà de Manuel Azaña va haver d'informar en les Corts (2 de febrer de 1933) i va eludir la seva responsabilitat, en una actuació que marca el declivi cap al descreimient de molts dels quals havien dipositat les seves esperances en la millora social amb el nou règim. Sender va estar en el lloc dels successos tres dies després dels fets i va reconstruir tot el procés, publicant-ho en tres ocasions, amb multitud de variants: en el periòdic La Llibertat (gener de 1933), per lliuraments; en el llibre Cases Velles (febrer de 1933); i en un altre llibre titulat Viatge al llogaret del crim (febrer de 1934). L'afany de Sender per reescriure la història adona de la seva voluntat per difondre el succeït en la pedania de Medina Sidonia.

Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-38).

(Agustín Gillamón)

La derrota de l'Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de Juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l'aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l'exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d'Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarrevolució, dirigida per l'estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.

 

Anarcosindicalisme bàsic.

(CNT)

Ha passat gairebé un segle d'ençà de l'aparició de la nostra organització, la CNT, que s'ha mantingut fidel als principis que la van crear. No deixa de sorprendre que l'anarcosindicalisme, oposat a l'autoritat, al capital i a l'estat hagi pogut sobreviure durant tant temps i en condicions tan adverses i encara més, gaudir de molt bona salut en aquest inici del segle XXI.
L'anarcosindicalisme bàsic, vol ser essencialment una eina per coneixer com funcionem i ens desenvolupem en el món del sindicalisme des d'una òptica llibertària i total-ment oposada al sindicalisme -si se'n pot dir així- profes-sional, assalariat i subvencionat. Davant això nosaltres proposem la militancia lliure i desin-teressada i l'autogestió del llarg camí que encara ens queda per recórrer.

Trabajan para la eternidad.

(Alejandro R. Díez Torre)

L'obra recull un treball de recerca sobre col·lectivitats i manera col·lectiva d'experiència agrària de milers de camperols, durant dos anys en un àmbit local i comarcal com el d'Aragó. En tota Espanya llavors les anomenades Col·lectivitats van cobrar vigor, malgrat els ajustos de forces en la República; però la realitat col·lectiva va ser dissimulada en els compromisos internacionals, i la seva obra obstinada en el tauler de forces, occidentals i soviètiques, entre les quals es va desembolicar la Guerra Civil espanyola. El fenomen col·lectiu va ser igualment ignorat, escamotejat i manipulat per historiadors amb diverses intencions ideològiques i interpretatives. No obstant això, tant en pobles com en comarques d'Aragó, per a sectors majoritaris de les seves poblacions, les alternatives col·lectives van ser les úniques viables i constructives, enfront d'una manera de vida de la anquilosada societat, individualista i caciquil. Les Col·lectivitats també van suposar per als nuclis rurals la recuperació de la seva personalitat històrica en les poblacions d'un Aragó popular: que va resistir l'alçament militar contra la República de generals revoltats; i en el nou espai del qual revolucionari les Col·lectivitats van reconstruir una societat orientada per principis més igualitaris i solidaris. El treball no menysprea recollir aspectes circumstancials d'aquell clima “heroic i arriscat”, en el qual van viure tant camperols com a soldats, pobles i representants civils. Tractant en tant que sigui possible l'obra d'apropar-se a la vida quotidiana i els desafiaments o els assoliments de les poblacions, pel seu propi esforç i adaptació col·lectiva.

Comunicación, poder y cultura.

(José Luís Sanchez Noriega)

Cada dia es percep més la preocupació de les ciències socials per la fonamentació de la cultura audiovisual i les seves línies d'investigació epistemològica. La societat de la comunicació imposa i institucionalitza unes transformacions decisives en els hàbits dels grups socials que són de caràcter transnacional i que obligaran a revisar i redefinir de manera irreversible els projectes ètics i socipolítics. El present llibre ofereix interès en aquesta perspectiva. En ell es considera la fragmentació actual d'idees i opinions com un conjunt de temptejos i aproximacions que poden ajudar a la interpretació del present —en l'àmbit mediàtic— i a l'elaboració d'una perspectiva de futur. 

Anselmo Lorenzo. Un militante proletario en el ojo del huracán.

El tipograf anarquista Anselmo Lorenzo, com a punts altres de la seva generació, es va formar intel·lectualment en les conferències i debats que se celebraven en l'Ateneu de Madrid, cridat aleshores (segona meitat del segle XIX) Foment de les Arts. Va formar part del primer grup que es reunia periòdicament amb Fanelli en les acaballes de l'agitat any de 1868, que havia vist el destronament d'Isabel II i l'inici d'una revolució més aparent que real. Amb la formació del primer nucli madrileny de la Internacional començaria la seva intensa vida de militant proletari. Pel seu caràcter tolerant i conciliador es va guanyar les antipaties tant dels nuclis més radicals de l'organització internacional com d'aquells que es van decantar per les idees marxistes, fins al punt que es va veure obligat a abandonar la militància i emigrar a França. Però aquestes ensopegades, lluny de descoratjar-ho, van afirmar encara més el seu caràcter; i després del seu reingrés en la Federació de Treballadors, en 1886, es va dedicar en cos i ànima a la difusió de les idees anarquistes. Es va veure involucrat en el tristament cèlebre Procés de Montjuïc, però no seria aquesta l'única vegada que sofriria els efectes de la persecució aferrissada de l'Estat contra l'anarquisme. Va col·laborar estretament amb el projecte de Ferrer i Guàrdia i va ajudar a la introducció al nostre país de les idees del sindicalisme revolucionari, un dels factors decisius del posterior naixement de la CNT. Escriptor prolífic i excel·lent divulgador de les idees anarquistes, ens ha deixat, a més dels seus nombrosos articles i fullets, unes extraordinàries memòries del seu pas per la Internacional. La seva mort en 1914 va deixar un profund buit entre els militants anarquistes.

Desde abajo y desde afuera.

(Miquel Amorós)

Aquests textos recullen una bona mostra dels temes que ha treballat: des de la crítica molt necessària del moviment ciudadanista i antiglobalització (“Barcelona.Entre tanques i flors”...) al treball històric (“Octubre asturià”, "Crisi i auge de l'autonomia obrera"...), de la crítica del leninisme (text que ja ha estat traduït al rus), a la lluita contra la *nocividad i l'apropiació del territori (“Crisi energètica”, “Alta voracitat”, “L'aire de la ciutat”...) etc. En totes una anàlisi lúcida dels temes tractats, parlant en un llenguatge radical que sap recollir les herències de les diferents línies del pensament anticapitalista (marxismes, situacionistes, anarquisme revolucionari...), i una aportació indispensable al necessitat debat autocrític i constructiu de cara a un enfrontament mes conscient enfront de l'Estat, apuntant els punts de partida i les difícils estratègies que per obrir bretxa puguin existir.”

Un amargo declinar.

(varios)

EL DILEMA ENERGÈTIC MUNDIAL

APRENENT LA LLIÇÓ DE L'EXPERIÈNCIA: LES CRISIS AGRÍCOLES DE COREA DEL NORD I CUBA

ENTENENT LA CRISI ENERGÈTICA: UN QÜESTIONARI A PEDRO PRIETO

LLIÇONS SOBRE HISTÒRIA I ENERGIA

ENTORN DE "EL SALARI DEL GEGANT"

RESSENYES: ALGUNS DOCUMENTS SOBRE ENERGIA NUCLEAR / CATASTROFISME: RECENSIÓ I COMENTARIS

El abogado del hombre más malo del mundo.

(José Luís Carretero Miramar)

El que tens a les teves mans són relats escrits des de l'anhel, des de l'aposta, des de la no conformitat. Una ordit d'històries a contra corrent. Un feix d'energia que intenta travessar el silenci i la descomposició de la nostra societat globalitzada. Contra el nihilisme, contra l'esperit de la "pesantez", contra el gest fàcil de fastig i el buidatge d'una vida quotidiana prenyada de falsedats i petites rendicions. Confrotant els tentacles de l'Imperi. Tu ens diràs si ho hem aconseguit.

Entender la descentralización productiva.

(José Luís Carretero Miramar)

El llibre és un recorregut fonamentat per les principals vies de precarizació del treball de la modernitat; la subcontractació, les Empreses de Treball Temporal, la utilització de "falsos autònoms", la flexibilitat laboral, etc., conformen un espai generat conscientment per accelerar els mecanismes d'explotació de l'ésser humà.

La descentralització productiva, així, constitueix un conjunt d'estratègies engegades per multiplicar els excedents empresarials a costa de les condicions de treball.

 Política estúpida. Reflexionesa quemarropa.

(Ángel F. Bueno)

Per afrontar la circumstància que ens esdevé és imprescindible començar a entendre-la.

“Política Estúpida. Reflexions a frec de roba” és un bon punt de partida.

De mans d'Ángel F. Bé, lletrista i cantant de Frenopaticss, G.R.B., El Somni Etern, i creador i conductor de programes de Contrabanda FM com a “Missió Impossible”, amb deu temporades a les seves esquenes, o “L'Efecte Papallona”.

 Documento histórico de la Columna de Hierro.

(Elías Manzanera)

El Document històric de la Columna de Ferro té el valor de ser l'únic testimoni escrit d'un dels seus membres. El nostre interès a l'hora de re-editar aquest document resideix en el que concerneix a les vivències d'aquest grup revolucionari a la comarca de l'Alt Palancia i el front d'Aragó. A més, pretenem oferir una visió diferent dels fets, que contrasti amb la imatge pejorativa que s'ha donat generalment d'ella.

Amb ell intentem que la memòria dels revolucionaris no caigui en l'oblit, contraposant-la a la "memòria històrica", ja utilitzada pel poder per establir els fets passats amb un punt final, convertint-los en un succedani per al gaudi dels intel·lectuals progressistes. Per a nosaltres, la memòria és un arma útil en el present per' lluitar contra la dominació, ja que la democràcia capitalista serveix als mateixos interessos als quals en el seu moment va servir el feixisme. cal dir que el text no explica la totalitat de la història d'una columna que va fer tremolar als opressors. Per dilucidar aquests i altres aspectes històrics poc clars en el llibre i conèixer el poc que se sap de la vida del seu autor, Elias Manzanera, hem comptat amb l'ajuda de Miquel Amorós qui amb el seu pròleg ha aclarit diferents detalls que aombraven el text.

Homes i dones per la pau.

(M.A. Llauger, R. del Pozo, M. Capellà)

Són setze entrevistes amb homes i dones que treballen, tant a Israel com a Palestina, en moviments diversos: pacifistes, de drets humans, contra el Mur, etc. Gent que treballa a contracorrent, sovint enfrontada a la incomprensió de les seves societats. Gent que pensa que aquest conflicte no és com el clima, alguna cosa que pertany a l'ordre natural de les coses i que no és a les nostres mans canviar (entrevista a Meir Margalit), o que pensa que hi ha una gran diferència entre la fosca absoluta i la fosca en què hi ha algunes espelmes enceses (entrevista a Reuven Kaminer).