Novetats juny-juliol

José Pellicer. El anarquista integro.
(Miquel Amorós)

Vida i obra del fundador de l'heroica Columna de Hierro. La vida de José Pellicer és el fil conductor que permet a Miquel Amorós explicar l'esdevenir de l'anarquisme en «la Regional de Llevant» en el període 1930-1940. Nascut en 1912, de família acomodada, des de molt jove José Pellicer dóna mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li porta a renunciar a un avenir burgès i a afiliar-se, amb amb prou feines 18 anys, a la CNT i la FAI.
Naturista i vegetarià, impenitent lector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de la insurrecció proletària i de l'associacionisme obrer, defensa d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes allunyada del sindicalisme, el Moviment Obrer Anarquista, la meta del qual és el comunisme llibertari. Després d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comitè Regional de la FAI, dues vagues insurreccionals, diverses estades a la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que va ser delegat al Congrés de Saragossa. Després de l'aixecament feixista del 18 de juliol, el grup Nosaltres, format per Segarra, Cortès, Genoll, Berga i ell mateix, es convertiria, no per casualitat, en l'impulsor principal de la Columna de Ferro, al costat de persones de la talla moral i revolucionària de Rafael Martí («Pancho Vila»), Francisco Mars, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José. La Columna aviat es convertiria en el referent d'aquelles persones que creien que la Revolució s'havia de portar fins a les seves últimes conseqüències tant en el front com en la rereguarda; va ser el major oponent a la militarització de les columnes i a la burocratització de les organitzacions llibertàries.
José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent amb els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència venjativa i gratuïta. La militarització de la Columna de Hierro, la seva conversió en 83 Brigada Mixta, de la qual va anar comandant, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en honor de les circumstàncies i del possibilisme, va portar a Pellicer a un enfrontament aferrissat amb l'adreça d'ambdues organitzacions. Des de la revista i editorial Nosaltres va intentar reforçar a contra corrent el pensament anarquista, projecte truncat per la seva detenció i posterior ingrés a les presons secretes del SIM. Integro fins al final, es va negar a abandonar la Península quan la derrota era imminent i va ser capturat, jutjat i condemnat a mort, sent executat al costat del seu germà Pedro el 8 de juny de 1942 després d'un llarg calvari de tancaments.

Chile 73 o la historia que se repite.

(Miguel Herberg)

El procés judicial incoat a Pinochet ha tornat a reobrir les velles ferides, mai tancades totalment, que van ser infligides a una gran part de la població xilena. Es torna a assistir a la prepotència d'una casta -la militar- que actua a Xile, igual que en moltes altres parts, com en territori conquistat.
Als pocs mesos del cop d'estat triomfant de Pinochet i els seus "sequaces", Miguel Herberg, utilitzant unes vies que avui ens semblen increïbles, aconseguia realitzar amb greu risc de la seva vida un reportatge filmat dels -per al règim militar inexistents- camps de presoners de Chacabuco i Pisagua. Gràcies a aquest reportatge filmat, donat a conèixer al món després de la seva sortida espectacular de Xile, el gijonés Miguel Herberg va donar rostre als desapareguts i va salvar innombrables vides que d'una altra manera haguessin desaparegut definitivament.
Després de l'edició del vídeo on es recull aquest reportatge, es publica ara una àmplia col·lecció de fotografies que complementen i completen el reportatge gràfic.
Malgrat la importància que va tenir en el seu moment, no va poder publicar-se a Espanya per causa de la dictadura i posteriorment es va ser demorant la seva publicació. I encara que en l'actualitat ha perdut part de la seva importància com a denúncia de la barbàrie repressiva dels militars colpistes xilens, conserva íntegrament la seva riquesa com a document històric d'aquell procés bàrbar. Sobretot en aquests moments en els quals es tracta d'encausar al màxim responsable del mateix per recordar i recordar-nos que va haver-hi molts altres responsables que també haurien d'ocupar el seu lloc com acusats en el tribunal de la història.

 

Mujeres libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres.

(Martha Ackelsberg)

Sobre la base d'un estudi rigorós i profund de les condicions socials i polítiques que van permetre el sorgiment d'un moviment emancipatori de dones en l'Espanya revolucionària del 36, Martha Ackelsberg, professora de Ciències Polítiques a la Universitat d'Indiana, realitza una crònica dels esforços de Dones Lliures per crear una organització constituïda per i per a dones de la classe treballadora, amb l'objectiu de preparar-les per ocupar el seu lloc en la revolució i en la nova societat que s'aveïnava.
En la present obra s'analitzen a fons les raons que van portar a un nombrós grup de dones de l'àmbit llibertari a la creació de Dones Lliures -en contra de la voluntat de bona part dels homes i, fins i tot, d'algunes dones del Moviment Llibertari-; els problemes, temes de disputa i relacions que van mantenir amb aquest; i les seves discussions internes, objectius i funcionament. Però el que la fa especialment interessant és que no és simplement un estudi històric, sinó que, incidint especialment en l'anàlisi anarquista de les relacions de dominació i subordinació i en la centralitat que ocupa en aquest la noció de comunitat, Martha Ackelsberg planteja què pot aportar el discurs i l'experiència de Dones Lliures a la teoria i lluita feminista contemporània.

El anarquismo en la insurrección de Asturias.

(Manuel Villar)

L'autor del llibre va ser director de Solidaritat Obrera, periòdic de la CNT de Catalunya que va seguir molt d'a prop els successos d'Astúries. En el seu afany per descobrir les causes de la mort de José María Martínez, es trasllada a Gijón i es deixa detenir per ser empresonat i, d'aquesta manera, poder accedir a Avelino Roces i a Avelino "Colomí", que havien compartit refugi amb José María Martínez en Sotiello.
Fa seixanta anys d'aquella gesta; alguns creuran que fa massa temps, que és millor que el silenci còmplice faci que la memòria es vagi esvaint. Nosaltres, per contra, pensem que la memòria no pot ser sostreta als pobles, perquè sense ella no són gens. Per això oferim al lector aquest fabulós document; pari que, quan ens expliquin La Història, tinguem elements de memòria per posar entre parèntesi el seu conte. Si el lector atent s'oblida per un moment de la data en què va ser escrit aquest llibre i sap canviar adequadament sigles i noms trobarà que d'aquest exercici paradoxal resulta una anàlisi de tremenda actualitat.
No es queda Villar en el mer relat dels fets, sinó que els transcendeix, ficant-los en relació amb altres successos. Analitza el paper que va poder haver jugat el País Basc, quin era la situació a Catalunya, etc. Destaca, per tant, un afany didàctic en aquesta obra; explicar, analitzar, treure conclusions, aquesta és sempre la tasca... 

Ensayos libertarios.

(Angel J. Cappelleti)

Els assajos que conformen aquest volum comenten fets, idees i situacions de la història contemporània, amb esperit crític, per a un públic ampli i no especialitzat. Tenen en comú una perspectiva llibertària. Escrits de vegades amb la "premura" del requeriment periodístic i en circumstàncies diferents, conserven no obstant això una bàsica unitat de criteri.

Ángel ]. Cappelleti. és doctor en filosofia per la Universitat de Buenos Aires (1954). ha ensenyat història de la filosofia, lògica, sociologia, llatí, grec i història de les idees polítiques a les Universitats de Que el seu i Litoral a Argentina; de Montevideo a Uruguai; Central i Simón Bolívar de Caracas a Veneçuela. Té editats uns seixanta llibres, entre els quals poden esmentar-se: Utopies antigues i modernes (Pobla. 1967): El Socialisme Utòpic (Rosario, 1968): La filosofia d'Heràclit de Efeso (Caracas. 1969): Abelardo (Buenos Aires, 1967): Marco Aurelio (Buenos Aires, 1968); Introducció a Sèneca (Caracas, 1973): Quatre filòsofs de l'Alta Edat Mitjana (Mèrida. 1975): Etapes del Pensament Socialista (Madrid. 1978). El pensament de Kropotkin (Madrid. 1978); Assaig sobre els atomistes grecs (Caracas. 1979); Ciència jònica i pitagòrica (Caracas, 1980); Prehistòria de l'Anarquisme (Madrid, 1983); La teoria de la propietat en Proudhon (Madrid, 1980): La filosofia d'Anaxàgores (Caracas. 1984); La idea de la llibertat en el Renaixement (Barcelona. 1984); Bakunin i el socialisme (Mèxic, 1986); Mitologia i filosofia, els presocràtics (Madrid, 1986): Malatesta. Idealisme ètic i Socialisme llibertari (Montevideo. 1990).

Estatismo y revolución social.

(J.W.Barchfield)

"Anarquia" -es relata en la introducció del tractat típic sobre el tema- procedeix de la paraula grega an-arkos, la qual cosa vol dir "sense govern [o autoritat]". Aquesta condició es presta a dues interpretacions diferents: d'una banda, desordre, discòrdia, caos, incoherència; d'altra banda, autogovern, autogestió. És aquella la definició que preval en la ment popular i s'empra, implícitament, per part dels quals abanderen el govern i l'autoritat com a mitjà per deslegitimar a la segona; no obstant això, en l'abstracte no existeix cap relació entre els dos conceptes, i és l'anarquia de la segona interpretació la que concerneix a la present obra.

Viaje a la aldea del crimen. Documental de Casas Viejas.

(Ramón J. Sender)

Casas Viejas és un reportatge realitzat per Ramón J. Sender sobre un dels episodis més lamentables de la Segona República: la brutal repressió de la Guàrdia d'Assalt davant el conat de rebel·lió anarquista esdevingut en la pedania de Medina Sidonia que dóna títol a l'obra, a la província de Cadis, atribuït per Sender a Seisdedos, capdavantera dels jornalers que malvivien en aquest poblat, els fets van tenir lloc la nit del 10 a l'11 de gener de 1933. El Govern republicà de Manuel Azaña va haver d'informar en les Corts (2 de febrer de 1933) i va eludir la seva responsabilitat, en una actuació que marca el declivi cap al descreimient de molts dels quals havien dipositat les seves esperances en la millora social amb el nou règim. Sender va estar en el lloc dels successos tres dies després dels fets i va reconstruir tot el procés, publicant-ho en tres ocasions, amb multitud de variants: en el periòdic La Llibertat (gener de 1933), per lliuraments; en el llibre Cases Velles (febrer de 1933); i en un altre llibre titulat Viatge al llogaret del crim (febrer de 1934). L'afany de Sender per reescriure la història adona de la seva voluntat per difondre el succeït en la pedania de Medina Sidonia.

Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-38).

(Agustín Gillamón)

La derrota de l'Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de Juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l'aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l'exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d'Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarrevolució, dirigida per l'estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.

 

Anarcosindicalisme bàsic.

(CNT)

Ha passat gairebé un segle d'ençà de l'aparició de la nostra organització, la CNT, que s'ha mantingut fidel als principis que la van crear. No deixa de sorprendre que l'anarcosindicalisme, oposat a l'autoritat, al capital i a l'estat hagi pogut sobreviure durant tant temps i en condicions tan adverses i encara més, gaudir de molt bona salut en aquest inici del segle XXI.
L'anarcosindicalisme bàsic, vol ser essencialment una eina per coneixer com funcionem i ens desenvolupem en el món del sindicalisme des d'una òptica llibertària i total-ment oposada al sindicalisme -si se'n pot dir així- profes-sional, assalariat i subvencionat. Davant això nosaltres proposem la militancia lliure i desin-teressada i l'autogestió del llarg camí que encara ens queda per recórrer.

Trabajan para la eternidad.

(Alejandro R. Díez Torre)

L'obra recull un treball de recerca sobre col·lectivitats i manera col·lectiva d'experiència agrària de milers de camperols, durant dos anys en un àmbit local i comarcal com el d'Aragó. En tota Espanya llavors les anomenades Col·lectivitats van cobrar vigor, malgrat els ajustos de forces en la República; però la realitat col·lectiva va ser dissimulada en els compromisos internacionals, i la seva obra obstinada en el tauler de forces, occidentals i soviètiques, entre les quals es va desembolicar la Guerra Civil espanyola. El fenomen col·lectiu va ser igualment ignorat, escamotejat i manipulat per historiadors amb diverses intencions ideològiques i interpretatives. No obstant això, tant en pobles com en comarques d'Aragó, per a sectors majoritaris de les seves poblacions, les alternatives col·lectives van ser les úniques viables i constructives, enfront d'una manera de vida de la anquilosada societat, individualista i caciquil. Les Col·lectivitats també van suposar per als nuclis rurals la recuperació de la seva personalitat històrica en les poblacions d'un Aragó popular: que va resistir l'alçament militar contra la República de generals revoltats; i en el nou espai del qual revolucionari les Col·lectivitats van reconstruir una societat orientada per principis més igualitaris i solidaris. El treball no menysprea recollir aspectes circumstancials d'aquell clima “heroic i arriscat”, en el qual van viure tant camperols com a soldats, pobles i representants civils. Tractant en tant que sigui possible l'obra d'apropar-se a la vida quotidiana i els desafiaments o els assoliments de les poblacions, pel seu propi esforç i adaptació col·lectiva.

Comunicación, poder y cultura.

(José Luís Sanchez Noriega)

Cada dia es percep més la preocupació de les ciències socials per la fonamentació de la cultura audiovisual i les seves línies d'investigació epistemològica. La societat de la comunicació imposa i institucionalitza unes transformacions decisives en els hàbits dels grups socials que són de caràcter transnacional i que obligaran a revisar i redefinir de manera irreversible els projectes ètics i socipolítics. El present llibre ofereix interès en aquesta perspectiva. En ell es considera la fragmentació actual d'idees i opinions com un conjunt de temptejos i aproximacions que poden ajudar a la interpretació del present —en l'àmbit mediàtic— i a l'elaboració d'una perspectiva de futur. 

Anselmo Lorenzo. Un militante proletario en el ojo del huracán.

El tipograf anarquista Anselmo Lorenzo, com a punts altres de la seva generació, es va formar intel·lectualment en les conferències i debats que se celebraven en l'Ateneu de Madrid, cridat aleshores (segona meitat del segle XIX) Foment de les Arts. Va formar part del primer grup que es reunia periòdicament amb Fanelli en les acaballes de l'agitat any de 1868, que havia vist el destronament d'Isabel II i l'inici d'una revolució més aparent que real. Amb la formació del primer nucli madrileny de la Internacional començaria la seva intensa vida de militant proletari. Pel seu caràcter tolerant i conciliador es va guanyar les antipaties tant dels nuclis més radicals de l'organització internacional com d'aquells que es van decantar per les idees marxistes, fins al punt que es va veure obligat a abandonar la militància i emigrar a França. Però aquestes ensopegades, lluny de descoratjar-ho, van afirmar encara més el seu caràcter; i després del seu reingrés en la Federació de Treballadors, en 1886, es va dedicar en cos i ànima a la difusió de les idees anarquistes. Es va veure involucrat en el tristament cèlebre Procés de Montjuïc, però no seria aquesta l'única vegada que sofriria els efectes de la persecució aferrissada de l'Estat contra l'anarquisme. Va col·laborar estretament amb el projecte de Ferrer i Guàrdia i va ajudar a la introducció al nostre país de les idees del sindicalisme revolucionari, un dels factors decisius del posterior naixement de la CNT. Escriptor prolífic i excel·lent divulgador de les idees anarquistes, ens ha deixat, a més dels seus nombrosos articles i fullets, unes extraordinàries memòries del seu pas per la Internacional. La seva mort en 1914 va deixar un profund buit entre els militants anarquistes.

Desde abajo y desde afuera.

(Miquel Amorós)

Aquests textos recullen una bona mostra dels temes que ha treballat: des de la crítica molt necessària del moviment ciudadanista i antiglobalització (“Barcelona.Entre tanques i flors”...) al treball històric (“Octubre asturià”, "Crisi i auge de l'autonomia obrera"...), de la crítica del leninisme (text que ja ha estat traduït al rus), a la lluita contra la *nocividad i l'apropiació del territori (“Crisi energètica”, “Alta voracitat”, “L'aire de la ciutat”...) etc. En totes una anàlisi lúcida dels temes tractats, parlant en un llenguatge radical que sap recollir les herències de les diferents línies del pensament anticapitalista (marxismes, situacionistes, anarquisme revolucionari...), i una aportació indispensable al necessitat debat autocrític i constructiu de cara a un enfrontament mes conscient enfront de l'Estat, apuntant els punts de partida i les difícils estratègies que per obrir bretxa puguin existir.”

Un amargo declinar.

(varios)

EL DILEMA ENERGÈTIC MUNDIAL

APRENENT LA LLIÇÓ DE L'EXPERIÈNCIA: LES CRISIS AGRÍCOLES DE COREA DEL NORD I CUBA

ENTENENT LA CRISI ENERGÈTICA: UN QÜESTIONARI A PEDRO PRIETO

LLIÇONS SOBRE HISTÒRIA I ENERGIA

ENTORN DE "EL SALARI DEL GEGANT"

RESSENYES: ALGUNS DOCUMENTS SOBRE ENERGIA NUCLEAR / CATASTROFISME: RECENSIÓ I COMENTARIS

El abogado del hombre más malo del mundo.

(José Luís Carretero Miramar)

El que tens a les teves mans són relats escrits des de l'anhel, des de l'aposta, des de la no conformitat. Una ordit d'històries a contra corrent. Un feix d'energia que intenta travessar el silenci i la descomposició de la nostra societat globalitzada. Contra el nihilisme, contra l'esperit de la "pesantez", contra el gest fàcil de fastig i el buidatge d'una vida quotidiana prenyada de falsedats i petites rendicions. Confrotant els tentacles de l'Imperi. Tu ens diràs si ho hem aconseguit.

Entender la descentralización productiva.

(José Luís Carretero Miramar)

El llibre és un recorregut fonamentat per les principals vies de precarizació del treball de la modernitat; la subcontractació, les Empreses de Treball Temporal, la utilització de "falsos autònoms", la flexibilitat laboral, etc., conformen un espai generat conscientment per accelerar els mecanismes d'explotació de l'ésser humà.

La descentralització productiva, així, constitueix un conjunt d'estratègies engegades per multiplicar els excedents empresarials a costa de les condicions de treball.

 Política estúpida. Reflexionesa quemarropa.

(Ángel F. Bueno)

Per afrontar la circumstància que ens esdevé és imprescindible començar a entendre-la.

“Política Estúpida. Reflexions a frec de roba” és un bon punt de partida.

De mans d'Ángel F. Bé, lletrista i cantant de Frenopaticss, G.R.B., El Somni Etern, i creador i conductor de programes de Contrabanda FM com a “Missió Impossible”, amb deu temporades a les seves esquenes, o “L'Efecte Papallona”.

 Documento histórico de la Columna de Hierro.

(Elías Manzanera)

El Document històric de la Columna de Ferro té el valor de ser l'únic testimoni escrit d'un dels seus membres. El nostre interès a l'hora de re-editar aquest document resideix en el que concerneix a les vivències d'aquest grup revolucionari a la comarca de l'Alt Palancia i el front d'Aragó. A més, pretenem oferir una visió diferent dels fets, que contrasti amb la imatge pejorativa que s'ha donat generalment d'ella.

Amb ell intentem que la memòria dels revolucionaris no caigui en l'oblit, contraposant-la a la "memòria històrica", ja utilitzada pel poder per establir els fets passats amb un punt final, convertint-los en un succedani per al gaudi dels intel·lectuals progressistes. Per a nosaltres, la memòria és un arma útil en el present per' lluitar contra la dominació, ja que la democràcia capitalista serveix als mateixos interessos als quals en el seu moment va servir el feixisme. cal dir que el text no explica la totalitat de la història d'una columna que va fer tremolar als opressors. Per dilucidar aquests i altres aspectes històrics poc clars en el llibre i conèixer el poc que se sap de la vida del seu autor, Elias Manzanera, hem comptat amb l'ajuda de Miquel Amorós qui amb el seu pròleg ha aclarit diferents detalls que aombraven el text.

Homes i dones per la pau.

(M.A. Llauger, R. del Pozo, M. Capellà)

Són setze entrevistes amb homes i dones que treballen, tant a Israel com a Palestina, en moviments diversos: pacifistes, de drets humans, contra el Mur, etc. Gent que treballa a contracorrent, sovint enfrontada a la incomprensió de les seves societats. Gent que pensa que aquest conflicte no és com el clima, alguna cosa que pertany a l'ordre natural de les coses i que no és a les nostres mans canviar (entrevista a Meir Margalit), o que pensa que hi ha una gran diferència entre la fosca absoluta i la fosca en què hi ha algunes espelmes enceses (entrevista a Reuven Kaminer).

Novetats maig

La comuna de Cronstadt. Crepúsculo sangriento de los Soviets.
Ida Mett

Ens sembla que ha arribat el moment de comprendre millor Cronstadt, encara que amb prou feines hi hagi hagut noves aportacions de dades o fets des de 1921. Els arxius del Govern rus i de l'Exèrcit vermell segueixen estant tancats a una anàlisi objectiva. No obstant això, en algunes publicacions oficials han estat reflectits certs fets, encara que sota una llum falsa. Però el que es coneixia en l'època era ja suficient per extreure el sentit polític d'aquest esdeveniment simptomàtic i crucial de la revolució russa.

Comunicados de la prisión de Segovia.
Grupos autónomos

La present edició dels "Comunicats", completada amb noves aportacions i aquesta vegada fidelment transcrits, suposa un nou intent en la recreació de la memòria de les lluites autònomes durant la transacció democràtica.

Aquestes veus sorgides des de l'interior de les presons, són l'expressió del pensament i l'acció dels Grups Autònoms, coordinats per portar endavant la seva labor d'agitació armada tendent a la generalització del seu programa mínim: Abolició del Treball Assalariat i de la Mercaderia.

Magonismo. Utopía y revolución.
Rubén Trejo

El magonisme com força participant en la Revolució Mexicana va aspirar a abolir el poder, no a exercir-ho; la autoemancipació i l'autogovern de les masses populars eren les seves metes. És un moviment precursor de les lluites emancipadores que promouen l'autogestió de la societat. Recuperar la memòria del fer i saber insurreccional magonista és part de la construcció d'un saber històric de les lluites del poble i la utilització d'aquest saber en la seva rebel·lia actual.

La Nueve. Los españoles que liberaron París.
Evelyn Mesquida

"Donar al César el que és del César". És el que ambiciona la periodista Evelyn Mesquida amb el seu llibre "La Nueve", que rescata de l'oblit l'important paper jugat per republicans espanyols en la II Guerra Mundial, enrolats en les files franceses i sempre en primera línia contra els nazis.

África rebelde. Comunalismo y anarquismo en Nigeria.
Sam Mbah-I.E. Igariwey

A partir de l'actual descomposició dels estats nascuts amb la descolonització, que s'emmarca dins de l'oposició històrica entre Comunitat i Estat, els autors advoquen per la conjunció del comunalisme tradicional africà amb la tradició històrica dels moviments socials d'emancipació d'inspiració anarquista, com a possibilitat de futur per a Àfrica...

Guerra y sanciones a Irak.
Carlos Varea y Ángeles Maestro

Selecció de textos del Tribunal Internacional per Crims Contra la Humanitat comesos pel Consell de Seguretat de Nacions Unides a l'Iraq (Madrid, 16-17 novembre 1996)

Crisis y deuda externa.
Miguel Moro

Aquest llibre és una eina política de treball. En ell estan continguts diversos anys d'estudi de Miguel Moro sobre la globalització capitalista. La seva pretensió és donar a entendre el paper del FMI en l'extensió i l'aprofundiment de la globalització i aportar claus per contextualitzar el suposat gir social d'aquesta institució.

Memorias de un anarquista en prisión.
Alexander Berkman

El llibre conforma les memòries d'Alexander Berkman, reconegut anarquista d'origen lituà que va emigrar a Estats Units en el període conformat dins de la segona revolució industrial on els moviments i protestes obreres estaven a l'ordre del dia a la recerca de millores laborals.

Ens narra unes breus anotacions de la seva infància i posterior emigració forçosa a Estats Units propiciada per les seves idees radicals.

Siete domingos rojos.
Ramón J. Sender

Siete domingos rojos és una de les primeres novel·les de Ramón J. Sender (1901-1982) i també una de les més vigoroses de la seva extensa producció. Amb abundants dosis de reportatge, amb no pocs ingredients extrets de la seva pròpia circumstància personal, l'autor traça les línies mestres de l'anarquisme espanyol en el període republicà. Samar, el protagonista, recorda al propi Sender tant per la passió amb que s'immiscueix en les lluites socials del seu temps com per l'afany reflexiu mitjançant el qual pretén distanciar-se del remolí de la història per entendre-ho millor.  

Los dias de furia. Contracultura y lucha armada en los E.U.A.
Servando Rocha

Aquesta és una història de com la nació més poderosa va ser sacsejada per una societat que es regirava, un llibre que explica com un sector de la lluita política decideix prendre el camí de la lluita o agitació armada en un país que militarment els superava i, encara així, assumeixen aquest desequilibri. Aquesta convulsió no podia ser d'una altra manera: tan variada com estrambótica, però sempre inundada de la rica contracultura que es va desenvolupar als Estats Units i el màxim exemple de la qual en el context d'aquest llibre resideix en la figura de John Sinclair i els White Panthers o els Yippies. Aquest poc ortodox mapa revolucionari és, si més no, cridaner, des de la coherència política i el analisi de la societat per part dels Black Panthers o els Motherfuckers, fins al sorgiment de quasi sectes com el Simbionese Liberation Army".

També hi podreu trobar altres novetats com: "Autoritarismo y libertad en la enseñanza", "Introducción a la educación radical", "Agit y prop", "Y lo que oí sobre Irak", "El anarquismo andaluz", "La brigada de la cólera" o "El anarquismo en la sociedad de consumo".

Novetats abril

Queremos libertad. Una vida en las Panteras Negras.

Mumia Abu-Jamal

Mentre que jove Pantera Negra, Mumia Abu-Jamal va ajudar a fundar el Black Panther Party (BPP) a Filadèlfia, va col·laborar amb el seu diari, The Black Panther, i va començar així una vida dedicada a la lluita per la llibertat. En Queremos Libertad Mumia combina els seus records de la vida quotidiana en el Partit amb l'anàlisi de la història de les lluites per l'alliberament negre. El resultat és una viscuda i completa visió del Partit Pantera Negra.

La (A) en la pizarra. Escritos anarquistas sobre educación.

Varis

Van haver de trepitjar molts anys perquè l'escola canviés. Des de sota concepció és un instrument del poder per mantenir el status quo; no obstant això, al segle XIX es va iniciar un debat sobre el sentit de l'escola, de l'educació, transformant-se en mans dels reformadors en una palanca per al canvi social. En aquest debat van prendre partit els llibertaris que, encara que no van ser ni els primers ni els únics a participar en el mateix, sí van ser els més conscients i compromesos en la transformació de l'escola com a pas previ per al canvi social.

Cómo la no violencia protege al Estado.

Peter Gelderloos  

En el llibre “Com la no violencia protege al Estado”, l'autor deixa en descobert quins són les intencions d'els qui posseeixen el poder que per mitjà de ONGs, la cultura oficial del càstig i la “guerra contra el terrorisme” a influenciat fortament a moviments feministes, ecologistes, anticapitalistes, etc., normalitzant la noviolencia i el ciutadanisme.

Los situacionistas y la anarquía.

Miquel Amorós

Quaranta anys després del Maig, encara és necessari indagar en aquell crucial episodi històric per poder conèixer les claus de com un malestar patent  només en les avantguardes artístiques va poder tornar-se un sorollós esclat social que sacsegés la faç d'Occident. La joventut com a nou estrat social destinatària de les promeses del desenvolupisme i al seu torn de la seva impossibilitat de ser complertes qualitativament es constituïa així en el receptacle de les insatisfaccions que tard o d'hora havien d'esdevenir en crisis. Una crisi que des de feia un temps estava sent caracteritzada amb un nou llenguatge i amb una certesa per part d'una reduïda avantguarda autodenominada Internacional Situacionista. 

La bala y la escuela.

Pedro García Olivo

Pedro García Olivera analitza com l'Escola, ja des de l'època de la Revolució, s'ha erigit a Mèxic en una instància majúscula d'anihilació de la idiosincràsia indígena. El model d'organització autònoma indígena, allí on no es va veure substancialment alterat per la ingerència occidental, es caracteritza, i no només en Chiapas, per unes estructures i pràctiques socials altament participatives, amb rotació de càrrecs i -en bona mesura- de tasques, que fugen, per si mateixes, l'especialització, afavoreixen el suport mutu en forma d'intercanvi de béns o serveis, eviten la monetarització de les relacions i deixen en mans de la comunitat l'administració de la justícia i la producció i difusió del saber.

El mito de la máquina. Técnica y evolución humana.

Lewis Mumford

Una lúcida història carregada de saviesa i halo poètic de tot quant representa l'humà. Un tractat de vida que pretén desmitificar el pes que la tecnologia ha tingut en l'evolució per ressaltar l'autènticament important en el ser persona. El valuós no és la cremor tecnocràtic de la civilització o els interessos pràctics, sinó les grans, immenses conquestes de la comprensió. Reconèixer-nos en l'origen, posicionar-nos en la nostra autèntica vàlua, ens proporcionarà la ubicació exacta en el present.

¿Revolución integral o decrecimiento?

Felix Rodrigo Mora

Aquest llibre, sense negar-li al decreixement algun aspecte positiu, va mes enllà, formulant una interpretació, projecte mediambiental i programa que substitueix les inofensives receptes reformadores de S. Latouche per una concepció holistica de revolució integral.

Maravilloso. Sexo y poder.

Israel Granada - Michel Foucault

Autoengany laberintic encadenat a un temporal inalterable de pors i mort segura. Buit de ràbia per ésser humà i per tant (…). Aquesta és la meva vida, aquesta és la teva vida, aquest és el nostre viatge, estrenyeu-vos el cinturó que vénen corbes. La meva paraula ara no explica. La sexualitat forma part del nostre comportament, és un element més de la nostra llibertat. La sexualitat és obra nostra, és una creació personal i no la revelació d'aspectes secrets del nostre desig. A partir i per mitjà dels nostres desitjos, podem establir noves modalitats amoroses i noves formes de creació. El sexe no és una fatalitat, no; és una possibilitat de vida creativa.

Post-política y ciudadanismo.

Mario Domínguez

El text en qüestió tracta en aquest sentit de diferenciar entre dominació i repressió, per no sobrevalorar el paper dels dispositius de coerció, sinó d'entendre l'estat actual de la dominació com una saturació del possible i fins i tot de l'imaginable, de manera que res pugues sinó reproduir l'existent. Introdueix per a això problemes que no són gens senzills; especialment el concepte mateix del que es considera com el polític, així com de les dificultats perquè aquesta dimensió política no es tanqui en el cada vegada més voraç i extens àmbit de l'Estat. Això suposa, entre altres coses, tant tractar alhora que superar la doble frustració d'una individualitat atomitzada i nihilista, com qüestionar els espais de la militància virtual atrapada a les xarxes de la inexistència. Frustració que es generalitza en forma d'espectacle i cal recordar amb Guy Debord que en la societat de l'espectacle, la protesta bé pot ser una forma d'oci.

La sociedad del espectáculo.

Guy Debord

  

En 221 paràgrafs classificats en nou capítols, Debord traça el desenvolupament d'una societat moderna en la qual “Tot el que una vegada va ser viscut directament s'ha convertit en una mera representació”. Debord argumenta que la història de la vida social es pot entendre com “la declinació de ser a tenir, i de tenir en simplement semblar”. Aquesta condició en la qual la vida social autèntica s'ha substituït per la seva imatge representada, segons Debord, que “el moment històric en el qual la mercaderia completa la seva colonització de la vida social”. L'espectacle és la imatge invertida de la societat en la qual les relacions entre mercaderies han suplantat relacions entre la gent, en els qui la identificació passiva amb l'espectacle suplanta activitat genuïna. “L'espectacle no és una col·lecció d'imatges”, Debord escriu, “en canvi, és una relació social entre la gent que és intervinguda per imatges”.

Los Diggers. Revolución y contracultura en San Francisco(1966-1968)

Alice Gaillard

Van cremar dòlars amb fúria destructiva i van ballar al voltant d'aquestes fogates anticapitalistes en uns aquelarres subversius; van organitzar menjadors gratuïts amb generositat no caritativa sinó igualitària; van prendre el carrer amb un teatre guerrilla, un teatre de fort contingut brechtiano, que va voler mobilitzar consciències i desvirtuar les esclerotzades fronteres entre actors i espectadors; van muntar les majors orgies llibertàries dels sentits trencant els tabús morals i fent xixines les hipòcrites convencions socials del seu temps. Tot això, sense por als arrests, a les crítiques, ho van fer els Diggers, moviment contracultural molt influent del passat segle XX, un col·lectiu d'esperit anònim, de tints milenaristes, que amb les seves accions radicalment originals, revolucionàriament creatives, van buscar construir a la terra i no en el cel una nova societat més justa, més feliç, més humana.

Borracheras no. Pasado, presente y futuro del rechazo a la alcoholización.

Félix Rodrigo Mora 

Aquest llibre posa sobre la taula el assumpte de l'alcoholisme de masses en les societats de la modernitat tardana, com a vici atroç i intolerable promogut per l'aparell estatal i emparat, o vist amb reprotxable indiferència, per els qui es diuen oposats al vigent sistema de dominació.

Non legor, non legar. (literatura y subversión)

Juanma Agulles

Segon llibre d'aquest autor alacantí, en el qual es recullen els articles que durant cinc anys ha anat publicant en la revista “Cuadernos del Tábano”. Articles sobre Sartre, Camus, Hawthorne, Bukowski... i assajos de crítica social que intenten conjuminar dos termes que actualment (en l'estadi del capitalisme espectacular) estan deslligats: la literatura i la subversió, la força evocadora de les paraules i el pensament crític sobre els fets.

Días de guerra, noches de amor.

Crimethinc

Col·lecció d'assajos polítics, socials i filosòfics escrits i publicats l'any 2000 per col·lectiu anarquista Crimethinc. La majoria dels assajos advoquen per una lluita per la llibertat personal, opcions alternatives i estils de vida. Alguns dels llibres estan dedicats a la crítica del capitalisme, l'estatisme, i el consumisme de masses, amb l'argument que tot això deshumanitza a les persones i disminueix la qualitat de vida en general.

Los despojos del espectáculo.

Varis

Amb motiu del 15 aniversari de Logofobia es decideix editar aquest llibre de poesia. Els autors que componen aquesta antologia tenen, en principi, poques coses en comú. Una, evident, és que viuen a la ciutat de València o la senten molt a prop. Una altra, que escriuen poesia. I la tercera seria que sempre que han publicat, han optat per l'autoedició, no com una sortida, sinó com un posicionament que entén el procés creatiu des de l'autonomia.

Poesia y demás estrépitos

Alex Badal

Recull de poesies. Inclou CD. 

T'interessa algun llibre de la Mostra?

Ací et deixem la programació de la propera mostra del llibre anarquista de València on trobaràs els llibres i revistes que es presentaran al llarg de la setmana. http://mostrallibreanarquista.blogspot.com.es/?spref=fb

La biblioteca ja disposa dels llibres "La sociedad desescolarizada" de Iván Illich, "El post-porno era eso" de María Llopís i de la revista "Cul de sac" nº 1 i 2.

Si t'agradaria trobar a la biblioteca algun dels llibres que presenten o algun altre que penses que es puga trobar a la mostra, envia'ns un correu amb el títol i l'autor a: bibliotecaautogestionadacs@gmail.com

Salut!!!

Novetats març

Al llarg d'aquest primer mes de funcionament la biblioteca ha crescut gràcies a les aportacions dels socis i sòcies. Ací us deixem un breu llistat amb algunes de les novetats que hi podeu trobar.

El comunismo libertario y otras proclamas insurrecionales.
(Isaac Puente)

Isaac Puente Amestoy (1896-1936) va combinar la seva activitat professional de metge rural en Maeztu amb un activisme divulgador que li portaria a escriure centenars d'articles en la premsa de l'època i a publicar desenes de fullets. Conscient de la degeneració del capitalisme, des de la seva militància cenetista, proposava la seva extirpació mitjançant la revolta social, sent empresonat en nombroses ocasions per això. La seva doble faceta de divulgador insurreccional i naturista, la seva actitud de sincer revolucionari, anima a aquesta edició que no és sinó una anecdòtica selecció del seu ingent i valuosa producció editorial, sepultada ara pel tedi democràtic. 

 Anarquismo y Antropología. Relaciones e influencias mutuas entre la antropología social y el pensamiento libertario.

(Beltrán Roca Martínez)

 

Des de Piotr Kropotkin fins a Pierre Clastres, passant per Marcel Mauss o Radcliffe-Brown, un enigmàtic vincle ha lligat l'anarquisme i l'antropologia. Avui, dins de l'esforç per defensar antropologies no-hegemòniques està emergint una espècie de "antropologia anarquista". Aquest llibre recull aportacions de diversos antropòlegs que s'aproximen a diverses realitats influïts pel pensament llibertari: Brian Morris, Abel Al Jende, Harold Barclay, Félix Talego, David Graeber, Gavin Grindon, Jesús Sepúlveda, Karen Goaman i John Zerzan. Cadascun des d'angles diferents i analitzant diferents objectes d'estudi, ens mostren el fructífer de l'acostament entre un corrent de pensament i moviment social, d'una banda, i una disciplina científica, per un altre. 

 Pequeño glosario anti-TAV. Desde Val di Susa: un equipaje mínimo de la reanudación de las hostilidades.

(Varios)

A l'alpina vall de Val de Susa, prop de Torino (nord d'Itàlia), es desenvolupa des de fa uns anys una potent lluita popular contra la construcció d'un vial de Tren d'Alta Velocitat. A través de vint-i-un punts (capítols) diferents, se'ns explica com van evolucionant els esdeveniments i com es respon a la criminalització i a la repressió que el Poder sempre desplega contra qui se li oposa. 

 Pacifism as pathology. Reflections on the role of armed struggle in North America.

(Ward Churchill i Mike Ryan)

El pacifisme, la ideologia de la resistència política no violenta, ha estat la norma entre els principals grups nord-americans progressistes durant dècades. Però amb quina fi? Ward Churchill s'oposa a la del moviment pacifista anunciada victòries-Gandhi en l'Índia, 1960, activistes contra la guerra, fins i tot els drets civils Martin Luther King-el moviment que suggereix que el seu èxit va ser a causa de les seves tàctiques no violentes. El pacifisme com a patologia va ser escrit com una resposta no només a la frustració de Churchill amb la seva pròpia experiència activista, sinó també a un creixent debat en les comunitats d'activistes i acadèmics. Ell sosté que el pacifisme és contrarrevolucionari en molts sentits, que defensa el statu quo, i no dóna lloc al canvi social. En aquests temps d'agitació i protesta mundial, aquest és un llibre molt vital i rellevant.

 Perspectivas antidesarrollistas.

(Miquel Amorós)

En aquest llibre s'agrupen textos produïts per Miquel Amorós entre maig de 2009 i desembre de 2010, juntament amb alguns anteriors que els han servit de preàmbul, resultat tots ells del treball d'agitació al que des de fa anys es ve dedicant el seu autor.

La crítica antidesarrollista no arriba com una novetat empaquetada i a la disposició de qui vulgui usar-la. Resumeix i abasta tots els elements crítics anteriors, però no és un fenomen intel·lectual, una teoria especulativa fruit de ments privilegiades disposades a llargues jornades d'estudi i meditació. És una reflexió d'una experiència de lluita i d'una pràctica quotidiana. Està present una mica a tot arreu, d'una forma o una altra, com a intuïció o com a hàbit, com a mentalitat o com a convicció.
Neix de la pràctica i torna sempre a ella. No es queda en llibres, articles, cercles, d'assabentats o torres d'ivori; és fruit tant del debat, com de la baralla. En una paraula: és filla de l'acció, est és el seu mitjà i no pot sobreviure fora d'ell. 

 Del mort al degollat. Qui t'ha fet eixe forat?

(Eleuterio Gabón)

Del Mort al Degollat és un programa de contrainformació i humor àcid que es va emetre para Radio Malva a València entre gener de 2007 i finals de 2010. En aquest llibret es recullen algunes de les entrevistes que es van fer llavors en forma d'articles. Tots els articles que aquí presentem van ser publicats al portal de comunicació alternativa Barriodelcarmen.net.
Aquest llibret tracta de ser una petita memòria que reculli les lluites dels moviments socials aquí i allí de les nostres fronteres. Tracta també de reflectir un pensament antiautoritario i contrari al sistema capitalista que parteix d'un pensament de base assembleari i de la comunitat. 

 Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos.

(Zygmunt Bauman)

Zygmunt Bauman mostra que la por a establir relacions duradores; els llaços de la solidaritat, que semblen dependre dels beneficis que generen; l'amor al proïsme, un dels fonaments de la vida civilitzada i de la moral, distorsionat fins al temor als estranys, són conseqüència de com l'esfera comercial ho abasta tot, com les relacions, "els riscos i angoixes de viure junts i separats", són sempre pensades en termes de costos i beneficis. El homo economicus i el homo consumens defineixen i conformen la societat de mercat. 

 Lo que hay que tragar. Minienciclopedia de política y alimentación.

(Gustavo Duch)

El llibre de Gustavo Duch retrata la maledicció i l'esperança d'aquest món els amos del qual estan jugant als daus. Les seves pàgines expliquen moltes històries i contenen nombrosa informació desconeguda, en un llenguatge miraculosament capaç de convertir el plom en ploma. Aquí hi ha horror i hi ha humor, i amor. Perquè aquesta denúncia implacable dels crims que el poder universal comet contra la naturalesa i la gent és també un entranyable homenatge a la terra i a les mans que la treballen.

 El Postporno era eso.

(María Llopís)

"El postporno era eso" és un bon resum del panorama postporno en l'actualitat des de l'òptica de l'autora. Aquest llibre és una mena de diari on explicant vivències personals (no té importància si són reals o no) s'acosta als principis d'aquest moviment cultural concret el qual gira entorn al sexe i a la seua difusió en forma de pornografia. És a més d'una mera descripció d'esdeveniments, pel·lícules, festivals, tot un tractat sobre allò queer, homosexualitat, transexualitat i la transgressió de la normativitat sexual. En definitiva, i podem qualificar-lo així, tot un tractat de nous feminismes, en el qual s'intenta trencar l'esquema de l'heteronormativitat, del paper de la dona en el sexe, en la pornografia, en la vida quotidiana, i en la no tan quotidiana, ja que fins i tot es fan al·lusions al debat sobre la prostitució i la seua funció en la societat. I és que com afirma l'autora: "Frente al feminismo estatal, el movimiento postporno".

 El irresponable.

(Pedro García Olivo)

L'Irresponsable ens mostra, des d'una literatura original, propera als autors maleïts, els secrets d'un món potes enlaire vist des d'una perspectiva revolucionària. "Una sola boca que parla i moltíssimes oïdes, amb un nombre menor de mans que escriuen: tal és l'aparell acadèmic exterior, tal és la màquina cultural posada en funcionament. D'altra banda, aquell a qui pertany aquesta boca està separat i és independent d'aquells a els qui pertanyen les nombroses oïdes; i aquesta doble autonomia s'elogia entusiastament com a llibertat acadèmica. D'altra banda, el professor -per augmentar encara més aquesta llibertat- pot dir pràcticament el que vulgui, i l'estudiant pot escoltar pràcticament el que vulgui: només que, a respectuosa distància, i amb certa actitud avisada d'espectador, està l'Estat, d'aquest estrany procediment consistent a parlar i a escoltar." L'Estat com a objectiu: l'acceptació generalitzada de la coacció estatal com a propòsit i la interiorització progressiva del principi d'autoritat en què es funda com a premissa... Heus aquí la finalitat més notòria de l'aparell educatiu.