lunes, 12 de marzo de 2012

Novetats març

Al llarg d'aquest primer mes de funcionament la biblioteca ha crescut gràcies a les aportacions dels socis i sòcies. Ací us deixem un breu llistat amb algunes de les novetats que hi podeu trobar.

El comunismo libertario y otras proclamas insurrecionales.
(Isaac Puente)

Isaac Puente Amestoy (1896-1936) va combinar la seva activitat professional de metge rural en Maeztu amb un activisme divulgador que li portaria a escriure centenars d'articles en la premsa de l'època i a publicar desenes de fullets. Conscient de la degeneració del capitalisme, des de la seva militància cenetista, proposava la seva extirpació mitjançant la revolta social, sent empresonat en nombroses ocasions per això. La seva doble faceta de divulgador insurreccional i naturista, la seva actitud de sincer revolucionari, anima a aquesta edició que no és sinó una anecdòtica selecció del seu ingent i valuosa producció editorial, sepultada ara pel tedi democràtic. 

 Anarquismo y Antropología. Relaciones e influencias mutuas entre la antropología social y el pensamiento libertario.
(Beltrán Roca Martínez)
 
Des de Piotr Kropotkin fins a Pierre Clastres, passant per Marcel Mauss o Radcliffe-Brown, un enigmàtic vincle ha lligat l'anarquisme i l'antropologia. Avui, dins de l'esforç per defensar antropologies no-hegemòniques està emergint una espècie de "antropologia anarquista". Aquest llibre recull aportacions de diversos antropòlegs que s'aproximen a diverses realitats influïts pel pensament llibertari: Brian Morris, Abel Al Jende, Harold Barclay, Félix Talego, David Graeber, Gavin Grindon, Jesús Sepúlveda, Karen Goaman i John Zerzan. Cadascun des d'angles diferents i analitzant diferents objectes d'estudi, ens mostren el fructífer de l'acostament entre un corrent de pensament i moviment social, d'una banda, i una disciplina científica, per un altre. 

 Pequeño glosario anti-TAV. Desde Val di Susa: un equipaje mínimo de la reanudación de las hostilidades.
(Varios)

A l'alpina vall de Val de Susa, prop de Torino (nord d'Itàlia), es desenvolupa des de fa uns anys una potent lluita popular contra la construcció d'un vial de Tren d'Alta Velocitat. A través de vint-i-un punts (capítols) diferents, se'ns explica com van evolucionant els esdeveniments i com es respon a la criminalització i a la repressió que el Poder sempre desplega contra qui se li oposa. 


 Pacifism as pathology. Reflections on the role of armed struggle in North America.
(Ward Churchill i Mike Ryan)

El pacifisme, la ideologia de la resistència política no violenta, ha estat la norma entre els principals grups nord-americans progressistes durant dècades. Però amb quina fi? Ward Churchill s'oposa a la del moviment pacifista anunciada victòries-Gandhi en l'Índia, 1960, activistes contra la guerra, fins i tot els drets civils Martin Luther King-el moviment que suggereix que el seu èxit va ser a causa de les seves tàctiques no violentes. El pacifisme com a patologia va ser escrit com una resposta no només a la frustració de Churchill amb la seva pròpia experiència activista, sinó també a un creixent debat en les comunitats d'activistes i acadèmics. Ell sosté que el pacifisme és contrarrevolucionari en molts sentits, que defensa el statu quo, i no dóna lloc al canvi social. En aquests temps d'agitació i protesta mundial, aquest és un llibre molt vital i rellevant.

 Perspectivas antidesarrollistas.
(Miquel Amorós)

En aquest llibre s'agrupen textos produïts per Miquel Amorós entre maig de 2009 i desembre de 2010, juntament amb alguns anteriors que els han servit de preàmbul, resultat tots ells del treball d'agitació al que des de fa anys es ve dedicant el seu autor.
La crítica antidesarrollista no arriba com una novetat empaquetada i a la disposició de qui vulgui usar-la. Resumeix i abasta tots els elements crítics anteriors, però no és un fenomen intel·lectual, una teoria especulativa fruit de ments privilegiades disposades a llargues jornades d'estudi i meditació. És una reflexió d'una experiència de lluita i d'una pràctica quotidiana. Està present una mica a tot arreu, d'una forma o una altra, com a intuïció o com a hàbit, com a mentalitat o com a convicció.
Neix de la pràctica i torna sempre a ella. No es queda en llibres, articles, cercles, d'assabentats o torres d'ivori; és fruit tant del debat, com de la baralla. En una paraula: és filla de l'acció, est és el seu mitjà i no pot sobreviure fora d'ell. 

 Del mort al degollat. Qui t'ha fet eixe forat?
(Eleuterio Gabón)

Del Mort al Degollat és un programa de contrainformació i humor àcid que es va emetre para Radio Malva a València entre gener de 2007 i finals de 2010. En aquest llibret es recullen algunes de les entrevistes que es van fer llavors en forma d'articles. Tots els articles que aquí presentem van ser publicats al portal de comunicació alternativa Barriodelcarmen.net.
Aquest llibret tracta de ser una petita memòria que reculli les lluites dels moviments socials aquí i allí de les nostres fronteres. Tracta també de reflectir un pensament antiautoritario i contrari al sistema capitalista que parteix d'un pensament de base assembleari i de la comunitat. 

 Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos.
(Zygmunt Bauman)

Zygmunt Bauman mostra que la por a establir relacions duradores; els llaços de la solidaritat, que semblen dependre dels beneficis que generen; l'amor al proïsme, un dels fonaments de la vida civilitzada i de la moral, distorsionat fins al temor als estranys, són conseqüència de com l'esfera comercial ho abasta tot, com les relacions, "els riscos i angoixes de viure junts i separats", són sempre pensades en termes de costos i beneficis. El homo economicus i el homo consumens defineixen i conformen la societat de mercat. 

 Lo que hay que tragar. Minienciclopedia de política y alimentación.
(Gustavo Duch)

El llibre de Gustavo Duch retrata la maledicció i l'esperança d'aquest món els amos del qual estan jugant als daus. Les seves pàgines expliquen moltes històries i contenen nombrosa informació desconeguda, en un llenguatge miraculosament capaç de convertir el plom en ploma. Aquí hi ha horror i hi ha humor, i amor. Perquè aquesta denúncia implacable dels crims que el poder universal comet contra la naturalesa i la gent és també un entranyable homenatge a la terra i a les mans que la treballen.


 El Postporno era eso.
(María Llopís)

"El postporno era eso" és un bon resum del panorama postporno en l'actualitat des de l'òptica de l'autora. Aquest llibre és una mena de diari on explicant vivències personals (no té importància si són reals o no) s'acosta als principis d'aquest moviment cultural concret el qual gira entorn al sexe i a la seua difusió en forma de pornografia. És a més d'una mera descripció d'esdeveniments, pel·lícules, festivals, tot un tractat sobre allò queer, homosexualitat, transexualitat i la transgressió de la normativitat sexual. En definitiva, i podem qualificar-lo així, tot un tractat de nous feminismes, en el qual s'intenta trencar l'esquema de l'heteronormativitat, del paper de la dona en el sexe, en la pornografia, en la vida quotidiana, i en la no tan quotidiana, ja que fins i tot es fan al·lusions al debat sobre la prostitució i la seua funció en la societat. I és que com afirma l'autora: "Frente al feminismo estatal, el movimiento postporno".

 El irresponable.
(Pedro García Olivo)

L'Irresponsable ens mostra, des d'una literatura original, propera als autors maleïts, els secrets d'un món potes enlaire vist des d'una perspectiva revolucionària. "Una sola boca que parla i moltíssimes oïdes, amb un nombre menor de mans que escriuen: tal és l'aparell acadèmic exterior, tal és la màquina cultural posada en funcionament. D'altra banda, aquell a qui pertany aquesta boca està separat i és independent d'aquells a els qui pertanyen les nombroses oïdes; i aquesta doble autonomia s'elogia entusiastament com a llibertat acadèmica. D'altra banda, el professor -per augmentar encara més aquesta llibertat- pot dir pràcticament el que vulgui, i l'estudiant pot escoltar pràcticament el que vulgui: només que, a respectuosa distància, i amb certa actitud avisada d'espectador, està l'Estat, d'aquest estrany procediment consistent a parlar i a escoltar." L'Estat com a objectiu: l'acceptació generalitzada de la coacció estatal com a propòsit i la interiorització progressiva del principi d'autoritat en què es funda com a premissa... Heus aquí la finalitat més notòria de l'aparell educatiu.


martes, 6 de marzo de 2012

Tanquem per festes!!!

El dimecres 14 i dijous 15 la biblioteca estarà tancada. El dimecres 21 tornarem a obrir amb normalitat. Ah, i no oblideu apuntar-vos al II RECLAMA LA FERRALLA!!!