Queremos libertad. Una vida en las Panteras Negras.
Mumia Abu-Jamal
Mentre que jove Pantera Negra, Mumia Abu-Jamal va ajudar a fundar el Black Panther Party (BPP) a Filadèlfia, va col·laborar amb el seu
diari, The Black Panther, i va començar així una vida dedicada a la lluita per la llibertat. En Queremos Libertad Mumia
combina els seus records de la vida quotidiana en el Partit amb
l'anàlisi de la història de les lluites per l'alliberament negre. El
resultat és una viscuda i completa visió del Partit Pantera Negra.
La (A) en la pizarra. Escritos anarquistas sobre educación.
Varis
Van haver de trepitjar molts anys perquè l'escola canviés. Des de sota concepció és un instrument del poder per mantenir el status quo; no obstant això, al segle XIX es va iniciar un debat sobre el sentit de l'escola, de l'educació, transformant-se en mans dels reformadors en una palanca per al canvi social. En aquest debat van prendre partit els llibertaris que, encara que no van ser ni els primers ni els únics a participar en el mateix, sí van ser els més conscients i compromesos en la transformació de l'escola com a pas previ per al canvi social.
Cómo la no violencia protege al Estado.
Peter Gelderloos
En el llibre “Com la no violencia protege al Estado”, l'autor deixa en descobert quins són les intencions d'els qui posseeixen el poder que per mitjà de ONGs, la cultura oficial del càstig i la “guerra contra el terrorisme” a influenciat fortament a moviments feministes, ecologistes, anticapitalistes, etc., normalitzant la noviolencia i el ciutadanisme.
Los situacionistas y la anarquía.
Miquel Amorós
Quaranta anys després del Maig, encara és necessari indagar en aquell
crucial episodi històric per poder conèixer les claus de com un malestar patent només en les avantguardes artístiques va poder tornar-se un
sorollós esclat social que sacsegés la faç d'Occident. La joventut com a
nou estrat social destinatària de les promeses del desenvolupisme i al
seu torn de la seva impossibilitat de ser complertes qualitativament es
constituïa així en el receptacle de les insatisfaccions que tard o
d'hora havien d'esdevenir en crisis. Una crisi que des de feia un temps
estava sent caracteritzada amb un nou llenguatge i amb una certesa per part d'una reduïda avantguarda autodenominada
Internacional Situacionista.
La bala y la escuela.
Pedro García Olivo
Pedro García Olivera analitza com l'Escola, ja des de l'època de la
Revolució, s'ha erigit a Mèxic en una instància majúscula d'anihilació
de la idiosincràsia indígena. El model d'organització autònoma indígena,
allí on no es va veure substancialment alterat per la ingerència
occidental, es caracteritza, i no només en Chiapas, per unes
estructures i pràctiques socials altament participatives, amb rotació de
càrrecs i -en bona mesura- de tasques, que fugen, per si mateixes,
l'especialització, afavoreixen el suport mutu en forma d'intercanvi de
béns o serveis, eviten la monetarització de les relacions i deixen en
mans de la comunitat l'administració de la justícia i la producció i
difusió del saber.
El mito de la máquina. Técnica y evolución humana.
Lewis Mumford
Una lúcida història carregada de saviesa i halo poètic de tot quant
representa l'humà. Un tractat de vida que pretén desmitificar el pes que
la tecnologia ha tingut en l'evolució per ressaltar l'autènticament
important en el ser persona. El valuós no és la cremor tecnocràtic de
la civilització o els interessos pràctics, sinó les grans, immenses
conquestes de la comprensió. Reconèixer-nos en l'origen, posicionar-nos
en la nostra autèntica vàlua, ens proporcionarà la ubicació exacta en el
present.
¿Revolución integral o decrecimiento?
Felix Rodrigo Mora
Aquest llibre, sense negar-li al decreixement algun aspecte positiu, va mes enllà, formulant una interpretació, projecte mediambiental i programa que substitueix les inofensives receptes reformadores de S. Latouche per una concepció holistica de revolució integral.
Maravilloso. Sexo y poder.
Israel Granada - Michel Foucault
Autoengany laberintic encadenat a un temporal inalterable de pors i
mort segura. Buit de ràbia per ésser humà i per tant (…). Aquesta és la
meva vida, aquesta és la teva vida, aquest és el nostre viatge,
estrenyeu-vos el cinturó que vénen corbes. La meva paraula ara no
explica. La sexualitat forma part del nostre comportament, és un element
més de la nostra llibertat. La sexualitat és obra nostra, és una
creació personal i no la revelació d'aspectes secrets del nostre desig. A
partir i per mitjà dels nostres desitjos, podem establir noves
modalitats amoroses i noves formes de creació. El sexe no és una
fatalitat, no; és una possibilitat de vida creativa.
Post-política y ciudadanismo.
Mario Domínguez
El text en qüestió tracta en aquest sentit de diferenciar entre
dominació i repressió, per no sobrevalorar el paper dels dispositius de
coerció, sinó d'entendre l'estat actual de la dominació com una
saturació del possible i fins i tot de l'imaginable, de manera que res
pugues sinó reproduir l'existent. Introdueix per a això problemes que no
són gens senzills; especialment el concepte mateix del que es considera
com el polític, així com de les dificultats perquè aquesta dimensió
política no es tanqui en el cada vegada més voraç i extens àmbit de
l'Estat. Això suposa, entre altres coses, tant tractar alhora que
superar la doble frustració d'una individualitat atomitzada i nihilista,
com qüestionar els espais de la militància virtual atrapada a les
xarxes de la inexistència. Frustració que es generalitza en forma
d'espectacle i cal recordar amb Guy Debord que en la societat de
l'espectacle, la protesta bé pot ser una forma d'oci.
La sociedad del espectáculo.
Guy Debord
En 221 paràgrafs classificats en nou capítols, Debord traça el
desenvolupament d'una societat moderna en la qual “Tot el que una vegada
va ser viscut directament s'ha convertit en una mera representació”. Debord argumenta que la història de la vida social es pot entendre com
“la declinació de ser a tenir, i de tenir en simplement semblar”.
Aquesta condició en la qual la vida social autèntica s'ha substituït per
la seva imatge representada, segons Debord, que “el moment històric en
el qual la mercaderia completa la seva colonització de la vida social”.
L'espectacle és la imatge invertida de la societat en la qual les
relacions entre mercaderies han suplantat relacions entre la gent, en
els qui la identificació passiva amb l'espectacle suplanta activitat
genuïna. “L'espectacle no és una col·lecció d'imatges”, Debord escriu,
“en canvi, és una relació social entre la gent que és intervinguda per
imatges”.
Los Diggers. Revolución y contracultura en San Francisco(1966-1968)
Alice Gaillard
Van cremar dòlars amb fúria destructiva i van ballar al voltant
d'aquestes fogates anticapitalistes en uns aquelarres subversius; van
organitzar menjadors gratuïts amb generositat no caritativa sinó
igualitària; van prendre el carrer amb un teatre guerrilla, un teatre de
fort contingut brechtiano, que va voler mobilitzar consciències i
desvirtuar les esclerotzades fronteres entre actors i espectadors; van
muntar les majors orgies llibertàries dels sentits trencant els tabús
morals i fent xixines les hipòcrites convencions socials del seu temps.
Tot això, sense por als arrests, a les crítiques,
ho van fer els Diggers, moviment contracultural molt influent del
passat segle XX, un col·lectiu d'esperit anònim, de tints milenaristes,
que amb les seves accions radicalment originals, revolucionàriament
creatives, van buscar construir a la terra i no en el cel una nova
societat més justa, més feliç, més humana.
Borracheras no. Pasado, presente y futuro del rechazo a la alcoholización.
Félix Rodrigo Mora
Aquest llibre posa sobre la taula el assumpte de
l'alcoholisme de masses en les societats de la modernitat tardana, com a
vici atroç i intolerable promogut per l'aparell estatal i emparat, o
vist amb reprotxable indiferència, per els qui es diuen oposats al
vigent sistema de dominació.
Non legor, non legar. (literatura y subversión)
Juanma Agulles
Segon llibre d'aquest autor alacantí, en el qual es recullen els
articles que durant cinc anys ha anat publicant en la revista
“Cuadernos del Tábano”. Articles sobre Sartre, Camus, Hawthorne, Bukowski... i assajos de crítica social que intenten conjuminar dos
termes que actualment (en l'estadi del capitalisme espectacular) estan
deslligats: la literatura i la subversió, la força evocadora de les
paraules i el pensament crític sobre els fets.
Días de guerra, noches de amor.
Crimethinc
Col·lecció d'assajos polítics,
socials i filosòfics escrits i publicats l'any 2000 per col·lectiu
anarquista Crimethinc. La majoria dels assajos advoquen per una lluita
per la llibertat personal, opcions alternatives i estils de vida.
Alguns dels llibres estan dedicats a la crítica del capitalisme,
l'estatisme, i el consumisme de masses, amb l'argument que tot això
deshumanitza a les persones i disminueix la qualitat de vida en general.
Los despojos del espectáculo.
Varis
Amb motiu del 15 aniversari de Logofobia es decideix editar aquest
llibre de poesia. Els autors que componen aquesta antologia tenen, en
principi, poques coses en comú. Una, evident, és que viuen a la ciutat
de València o la senten molt a prop. Una altra, que escriuen poesia. I
la tercera seria que sempre que han publicat, han optat per
l'autoedició, no com una sortida, sinó com un posicionament que entén el
procés creatiu des de l'autonomia.
Poesia y demás estrépitos
Alex Badal
Recull de poesies. Inclou CD.
