miércoles, 28 de noviembre de 2012

Novetats novembre



El cuento anarquista (1880-1911)
(Lily Litvak)

Els contes que reproduïm van aparèixer originalment publicats en periòdics anarquistes. Aquesta forma de publicació és important. La sensacional difusió de les teories àcrates en l'Espanya de finalització de segle va ser aconseguida en gran part gràcies als periòdics anarquistes. Aquestes publicacions, de curta o llarga durada, van brollar en pobles, ciutats, llogarets, portant a les masses proletàries i camperoles espanyoles les notícies de la Bona Nova (...) Per comprendre el pensament literari àcrata cal relacionar-ho o confrontar-lo amb el testimoniatge de les seves pròpies creacions, doncs una de les condicions de la seva teoria, en concebre una literatura revolucionària, és el canviar les bases de la creació. La praxi literària es manifesta essencialment com a impuls social que revela el pluralisme dels diferents corrents del pensament llibertari, i, més important que això, i justament pel seu caràcter popular, redimeix la potencia creadora, l'originalitat de cada persona en reduir i àdhuc descartar el mèrit atorgat al literat professional.




Abriendo Puertas. Okupaciones en Valencia (1988-2006)
(Francisco Collado Cerveró)

Una història de l'Okupació a la ciutat de València, gairebé 20 anys d'experiències amb resultats desiguals, que, com menys, deixen moltes preguntes en l'aire: ha incidit l'ocupació en la transformació de la societat? han suposat les okupacions una alternativa col·lectiva o una via personal? és el moment d'inventar noves pràctiques reinvindicatives? és l'ocupació realment un moviment social?





Los progresos de la domesticación
(René Riesel)

És necessari afirmar que no haurà «sortida dels Organismes Modificats Genèticament» ni de cap de les tècniques biosuicides propostes per l'economia autonomitzada, sense que se senti la necessitat de sortir de la submissió a les ofertes de la tècnica i de la indústria així com de les promeses cientifistes d'un progrés ininterromput. És l'única sortida possible. Això suposa lliurar-se d'aquesta societat. No perquè no la hi pot reformar, per descomptat, ja que és el que es fa diàriament per diferir la catàstrofe que no deixa d'amenaçar-nos. Però la catàstrofe ja està aquí: és la manera de funcionament normal del món industrial del que convé proclamar que cadascun dels seus progressos engendra la seva pròpia dislocació i el seu propi esfondrament permanents; i que encara no hem vist tot, que hem de témer catàstrofes inèdites i resignar-nos. En Els progressos de la domesticació, així com en la resta de textos, entrevistes i documents que s'inclouen en el present volum, amb la contundència i ironia que només un adobat agitador pot permetre's, René Riesel opina, sobre les noves tècniques de manipulació genètica agrícola i de la superstició cientifista de la qual sorgeixen, però també sobre el procés -iniciat a França al gener d'1.998- de obstaculització i sabotatge contra la seva implantació. I, des de l'autoritat de la seva pràctica, de la nova fraseologia «antiglobalitzadora» sorgida a la calor d'aquestes i altres mobilitzacions, després de la qual s'amaga la nul·la voluntat de transcendir la dictadura de l'economia, i sota la qual es perpetuen.