Novetats maig

La comuna de Cronstadt. Crepúsculo sangriento de los Soviets.
Ida Mett

Ens sembla que ha arribat el moment de comprendre millor Cronstadt, encara que amb prou feines hi hagi hagut noves aportacions de dades o fets des de 1921. Els arxius del Govern rus i de l'Exèrcit vermell segueixen estant tancats a una anàlisi objectiva. No obstant això, en algunes publicacions oficials han estat reflectits certs fets, encara que sota una llum falsa. Però el que es coneixia en l'època era ja suficient per extreure el sentit polític d'aquest esdeveniment simptomàtic i crucial de la revolució russa.

Comunicados de la prisión de Segovia.
Grupos autónomos

La present edició dels "Comunicats", completada amb noves aportacions i aquesta vegada fidelment transcrits, suposa un nou intent en la recreació de la memòria de les lluites autònomes durant la transacció democràtica.

Aquestes veus sorgides des de l'interior de les presons, són l'expressió del pensament i l'acció dels Grups Autònoms, coordinats per portar endavant la seva labor d'agitació armada tendent a la generalització del seu programa mínim: Abolició del Treball Assalariat i de la Mercaderia.

Magonismo. Utopía y revolución.
Rubén Trejo

El magonisme com força participant en la Revolució Mexicana va aspirar a abolir el poder, no a exercir-ho; la autoemancipació i l'autogovern de les masses populars eren les seves metes. És un moviment precursor de les lluites emancipadores que promouen l'autogestió de la societat. Recuperar la memòria del fer i saber insurreccional magonista és part de la construcció d'un saber històric de les lluites del poble i la utilització d'aquest saber en la seva rebel·lia actual.

La Nueve. Los españoles que liberaron París.
Evelyn Mesquida

"Donar al César el que és del César". És el que ambiciona la periodista Evelyn Mesquida amb el seu llibre "La Nueve", que rescata de l'oblit l'important paper jugat per republicans espanyols en la II Guerra Mundial, enrolats en les files franceses i sempre en primera línia contra els nazis.

África rebelde. Comunalismo y anarquismo en Nigeria.
Sam Mbah-I.E. Igariwey

A partir de l'actual descomposició dels estats nascuts amb la descolonització, que s'emmarca dins de l'oposició històrica entre Comunitat i Estat, els autors advoquen per la conjunció del comunalisme tradicional africà amb la tradició històrica dels moviments socials d'emancipació d'inspiració anarquista, com a possibilitat de futur per a Àfrica...

Guerra y sanciones a Irak.
Carlos Varea y Ángeles Maestro

Selecció de textos del Tribunal Internacional per Crims Contra la Humanitat comesos pel Consell de Seguretat de Nacions Unides a l'Iraq (Madrid, 16-17 novembre 1996)

Crisis y deuda externa.
Miguel Moro

Aquest llibre és una eina política de treball. En ell estan continguts diversos anys d'estudi de Miguel Moro sobre la globalització capitalista. La seva pretensió és donar a entendre el paper del FMI en l'extensió i l'aprofundiment de la globalització i aportar claus per contextualitzar el suposat gir social d'aquesta institució.

Memorias de un anarquista en prisión.
Alexander Berkman

El llibre conforma les memòries d'Alexander Berkman, reconegut anarquista d'origen lituà que va emigrar a Estats Units en el període conformat dins de la segona revolució industrial on els moviments i protestes obreres estaven a l'ordre del dia a la recerca de millores laborals.

Ens narra unes breus anotacions de la seva infància i posterior emigració forçosa a Estats Units propiciada per les seves idees radicals.

Siete domingos rojos.
Ramón J. Sender

Siete domingos rojos és una de les primeres novel·les de Ramón J. Sender (1901-1982) i també una de les més vigoroses de la seva extensa producció. Amb abundants dosis de reportatge, amb no pocs ingredients extrets de la seva pròpia circumstància personal, l'autor traça les línies mestres de l'anarquisme espanyol en el període republicà. Samar, el protagonista, recorda al propi Sender tant per la passió amb que s'immiscueix en les lluites socials del seu temps com per l'afany reflexiu mitjançant el qual pretén distanciar-se del remolí de la història per entendre-ho millor.  

Los dias de furia. Contracultura y lucha armada en los E.U.A.
Servando Rocha

Aquesta és una història de com la nació més poderosa va ser sacsejada per una societat que es regirava, un llibre que explica com un sector de la lluita política decideix prendre el camí de la lluita o agitació armada en un país que militarment els superava i, encara així, assumeixen aquest desequilibri. Aquesta convulsió no podia ser d'una altra manera: tan variada com estrambótica, però sempre inundada de la rica contracultura que es va desenvolupar als Estats Units i el màxim exemple de la qual en el context d'aquest llibre resideix en la figura de John Sinclair i els White Panthers o els Yippies. Aquest poc ortodox mapa revolucionari és, si més no, cridaner, des de la coherència política i el analisi de la societat per part dels Black Panthers o els Motherfuckers, fins al sorgiment de quasi sectes com el Simbionese Liberation Army".

També hi podreu trobar altres novetats com: "Autoritarismo y libertad en la enseñanza", "Introducción a la educación radical", "Agit y prop", "Y lo que oí sobre Irak", "El anarquismo andaluz", "La brigada de la cólera" o "El anarquismo en la sociedad de consumo".

Novetats abril

Queremos libertad. Una vida en las Panteras Negras.

Mumia Abu-Jamal

Mentre que jove Pantera Negra, Mumia Abu-Jamal va ajudar a fundar el Black Panther Party (BPP) a Filadèlfia, va col·laborar amb el seu diari, The Black Panther, i va començar així una vida dedicada a la lluita per la llibertat. En Queremos Libertad Mumia combina els seus records de la vida quotidiana en el Partit amb l'anàlisi de la història de les lluites per l'alliberament negre. El resultat és una viscuda i completa visió del Partit Pantera Negra.

La (A) en la pizarra. Escritos anarquistas sobre educación.

Varis

Van haver de trepitjar molts anys perquè l'escola canviés. Des de sota concepció és un instrument del poder per mantenir el status quo; no obstant això, al segle XIX es va iniciar un debat sobre el sentit de l'escola, de l'educació, transformant-se en mans dels reformadors en una palanca per al canvi social. En aquest debat van prendre partit els llibertaris que, encara que no van ser ni els primers ni els únics a participar en el mateix, sí van ser els més conscients i compromesos en la transformació de l'escola com a pas previ per al canvi social.

Cómo la no violencia protege al Estado.

Peter Gelderloos  

En el llibre “Com la no violencia protege al Estado”, l'autor deixa en descobert quins són les intencions d'els qui posseeixen el poder que per mitjà de ONGs, la cultura oficial del càstig i la “guerra contra el terrorisme” a influenciat fortament a moviments feministes, ecologistes, anticapitalistes, etc., normalitzant la noviolencia i el ciutadanisme.

Los situacionistas y la anarquía.

Miquel Amorós

Quaranta anys després del Maig, encara és necessari indagar en aquell crucial episodi històric per poder conèixer les claus de com un malestar patent  només en les avantguardes artístiques va poder tornar-se un sorollós esclat social que sacsegés la faç d'Occident. La joventut com a nou estrat social destinatària de les promeses del desenvolupisme i al seu torn de la seva impossibilitat de ser complertes qualitativament es constituïa així en el receptacle de les insatisfaccions que tard o d'hora havien d'esdevenir en crisis. Una crisi que des de feia un temps estava sent caracteritzada amb un nou llenguatge i amb una certesa per part d'una reduïda avantguarda autodenominada Internacional Situacionista. 

La bala y la escuela.

Pedro García Olivo

Pedro García Olivera analitza com l'Escola, ja des de l'època de la Revolució, s'ha erigit a Mèxic en una instància majúscula d'anihilació de la idiosincràsia indígena. El model d'organització autònoma indígena, allí on no es va veure substancialment alterat per la ingerència occidental, es caracteritza, i no només en Chiapas, per unes estructures i pràctiques socials altament participatives, amb rotació de càrrecs i -en bona mesura- de tasques, que fugen, per si mateixes, l'especialització, afavoreixen el suport mutu en forma d'intercanvi de béns o serveis, eviten la monetarització de les relacions i deixen en mans de la comunitat l'administració de la justícia i la producció i difusió del saber.

El mito de la máquina. Técnica y evolución humana.

Lewis Mumford

Una lúcida història carregada de saviesa i halo poètic de tot quant representa l'humà. Un tractat de vida que pretén desmitificar el pes que la tecnologia ha tingut en l'evolució per ressaltar l'autènticament important en el ser persona. El valuós no és la cremor tecnocràtic de la civilització o els interessos pràctics, sinó les grans, immenses conquestes de la comprensió. Reconèixer-nos en l'origen, posicionar-nos en la nostra autèntica vàlua, ens proporcionarà la ubicació exacta en el present.

¿Revolución integral o decrecimiento?

Felix Rodrigo Mora

Aquest llibre, sense negar-li al decreixement algun aspecte positiu, va mes enllà, formulant una interpretació, projecte mediambiental i programa que substitueix les inofensives receptes reformadores de S. Latouche per una concepció holistica de revolució integral.

Maravilloso. Sexo y poder.

Israel Granada - Michel Foucault

Autoengany laberintic encadenat a un temporal inalterable de pors i mort segura. Buit de ràbia per ésser humà i per tant (…). Aquesta és la meva vida, aquesta és la teva vida, aquest és el nostre viatge, estrenyeu-vos el cinturó que vénen corbes. La meva paraula ara no explica. La sexualitat forma part del nostre comportament, és un element més de la nostra llibertat. La sexualitat és obra nostra, és una creació personal i no la revelació d'aspectes secrets del nostre desig. A partir i per mitjà dels nostres desitjos, podem establir noves modalitats amoroses i noves formes de creació. El sexe no és una fatalitat, no; és una possibilitat de vida creativa.

Post-política y ciudadanismo.

Mario Domínguez

El text en qüestió tracta en aquest sentit de diferenciar entre dominació i repressió, per no sobrevalorar el paper dels dispositius de coerció, sinó d'entendre l'estat actual de la dominació com una saturació del possible i fins i tot de l'imaginable, de manera que res pugues sinó reproduir l'existent. Introdueix per a això problemes que no són gens senzills; especialment el concepte mateix del que es considera com el polític, així com de les dificultats perquè aquesta dimensió política no es tanqui en el cada vegada més voraç i extens àmbit de l'Estat. Això suposa, entre altres coses, tant tractar alhora que superar la doble frustració d'una individualitat atomitzada i nihilista, com qüestionar els espais de la militància virtual atrapada a les xarxes de la inexistència. Frustració que es generalitza en forma d'espectacle i cal recordar amb Guy Debord que en la societat de l'espectacle, la protesta bé pot ser una forma d'oci.

La sociedad del espectáculo.

Guy Debord

  

En 221 paràgrafs classificats en nou capítols, Debord traça el desenvolupament d'una societat moderna en la qual “Tot el que una vegada va ser viscut directament s'ha convertit en una mera representació”. Debord argumenta que la història de la vida social es pot entendre com “la declinació de ser a tenir, i de tenir en simplement semblar”. Aquesta condició en la qual la vida social autèntica s'ha substituït per la seva imatge representada, segons Debord, que “el moment històric en el qual la mercaderia completa la seva colonització de la vida social”. L'espectacle és la imatge invertida de la societat en la qual les relacions entre mercaderies han suplantat relacions entre la gent, en els qui la identificació passiva amb l'espectacle suplanta activitat genuïna. “L'espectacle no és una col·lecció d'imatges”, Debord escriu, “en canvi, és una relació social entre la gent que és intervinguda per imatges”.

Los Diggers. Revolución y contracultura en San Francisco(1966-1968)

Alice Gaillard

Van cremar dòlars amb fúria destructiva i van ballar al voltant d'aquestes fogates anticapitalistes en uns aquelarres subversius; van organitzar menjadors gratuïts amb generositat no caritativa sinó igualitària; van prendre el carrer amb un teatre guerrilla, un teatre de fort contingut brechtiano, que va voler mobilitzar consciències i desvirtuar les esclerotzades fronteres entre actors i espectadors; van muntar les majors orgies llibertàries dels sentits trencant els tabús morals i fent xixines les hipòcrites convencions socials del seu temps. Tot això, sense por als arrests, a les crítiques, ho van fer els Diggers, moviment contracultural molt influent del passat segle XX, un col·lectiu d'esperit anònim, de tints milenaristes, que amb les seves accions radicalment originals, revolucionàriament creatives, van buscar construir a la terra i no en el cel una nova societat més justa, més feliç, més humana.

Borracheras no. Pasado, presente y futuro del rechazo a la alcoholización.

Félix Rodrigo Mora 

Aquest llibre posa sobre la taula el assumpte de l'alcoholisme de masses en les societats de la modernitat tardana, com a vici atroç i intolerable promogut per l'aparell estatal i emparat, o vist amb reprotxable indiferència, per els qui es diuen oposats al vigent sistema de dominació.

Non legor, non legar. (literatura y subversión)

Juanma Agulles

Segon llibre d'aquest autor alacantí, en el qual es recullen els articles que durant cinc anys ha anat publicant en la revista “Cuadernos del Tábano”. Articles sobre Sartre, Camus, Hawthorne, Bukowski... i assajos de crítica social que intenten conjuminar dos termes que actualment (en l'estadi del capitalisme espectacular) estan deslligats: la literatura i la subversió, la força evocadora de les paraules i el pensament crític sobre els fets.

Días de guerra, noches de amor.

Crimethinc

Col·lecció d'assajos polítics, socials i filosòfics escrits i publicats l'any 2000 per col·lectiu anarquista Crimethinc. La majoria dels assajos advoquen per una lluita per la llibertat personal, opcions alternatives i estils de vida. Alguns dels llibres estan dedicats a la crítica del capitalisme, l'estatisme, i el consumisme de masses, amb l'argument que tot això deshumanitza a les persones i disminueix la qualitat de vida en general.

Los despojos del espectáculo.

Varis

Amb motiu del 15 aniversari de Logofobia es decideix editar aquest llibre de poesia. Els autors que componen aquesta antologia tenen, en principi, poques coses en comú. Una, evident, és que viuen a la ciutat de València o la senten molt a prop. Una altra, que escriuen poesia. I la tercera seria que sempre que han publicat, han optat per l'autoedició, no com una sortida, sinó com un posicionament que entén el procés creatiu des de l'autonomia.

Poesia y demás estrépitos

Alex Badal

Recull de poesies. Inclou CD. 

T'interessa algun llibre de la Mostra?

Ací et deixem la programació de la propera mostra del llibre anarquista de València on trobaràs els llibres i revistes que es presentaran al llarg de la setmana. http://mostrallibreanarquista.blogspot.com.es/?spref=fb

La biblioteca ja disposa dels llibres "La sociedad desescolarizada" de Iván Illich, "El post-porno era eso" de María Llopís i de la revista "Cul de sac" nº 1 i 2.

Si t'agradaria trobar a la biblioteca algun dels llibres que presenten o algun altre que penses que es puga trobar a la mostra, envia'ns un correu amb el títol i l'autor a: bibliotecaautogestionadacs@gmail.com

Salut!!!

Novetats març

Al llarg d'aquest primer mes de funcionament la biblioteca ha crescut gràcies a les aportacions dels socis i sòcies. Ací us deixem un breu llistat amb algunes de les novetats que hi podeu trobar.

El comunismo libertario y otras proclamas insurrecionales.
(Isaac Puente)

Isaac Puente Amestoy (1896-1936) va combinar la seva activitat professional de metge rural en Maeztu amb un activisme divulgador que li portaria a escriure centenars d'articles en la premsa de l'època i a publicar desenes de fullets. Conscient de la degeneració del capitalisme, des de la seva militància cenetista, proposava la seva extirpació mitjançant la revolta social, sent empresonat en nombroses ocasions per això. La seva doble faceta de divulgador insurreccional i naturista, la seva actitud de sincer revolucionari, anima a aquesta edició que no és sinó una anecdòtica selecció del seu ingent i valuosa producció editorial, sepultada ara pel tedi democràtic. 

 Anarquismo y Antropología. Relaciones e influencias mutuas entre la antropología social y el pensamiento libertario.

(Beltrán Roca Martínez)

 

Des de Piotr Kropotkin fins a Pierre Clastres, passant per Marcel Mauss o Radcliffe-Brown, un enigmàtic vincle ha lligat l'anarquisme i l'antropologia. Avui, dins de l'esforç per defensar antropologies no-hegemòniques està emergint una espècie de "antropologia anarquista". Aquest llibre recull aportacions de diversos antropòlegs que s'aproximen a diverses realitats influïts pel pensament llibertari: Brian Morris, Abel Al Jende, Harold Barclay, Félix Talego, David Graeber, Gavin Grindon, Jesús Sepúlveda, Karen Goaman i John Zerzan. Cadascun des d'angles diferents i analitzant diferents objectes d'estudi, ens mostren el fructífer de l'acostament entre un corrent de pensament i moviment social, d'una banda, i una disciplina científica, per un altre. 

 Pequeño glosario anti-TAV. Desde Val di Susa: un equipaje mínimo de la reanudación de las hostilidades.

(Varios)

A l'alpina vall de Val de Susa, prop de Torino (nord d'Itàlia), es desenvolupa des de fa uns anys una potent lluita popular contra la construcció d'un vial de Tren d'Alta Velocitat. A través de vint-i-un punts (capítols) diferents, se'ns explica com van evolucionant els esdeveniments i com es respon a la criminalització i a la repressió que el Poder sempre desplega contra qui se li oposa. 

 Pacifism as pathology. Reflections on the role of armed struggle in North America.

(Ward Churchill i Mike Ryan)

El pacifisme, la ideologia de la resistència política no violenta, ha estat la norma entre els principals grups nord-americans progressistes durant dècades. Però amb quina fi? Ward Churchill s'oposa a la del moviment pacifista anunciada victòries-Gandhi en l'Índia, 1960, activistes contra la guerra, fins i tot els drets civils Martin Luther King-el moviment que suggereix que el seu èxit va ser a causa de les seves tàctiques no violentes. El pacifisme com a patologia va ser escrit com una resposta no només a la frustració de Churchill amb la seva pròpia experiència activista, sinó també a un creixent debat en les comunitats d'activistes i acadèmics. Ell sosté que el pacifisme és contrarrevolucionari en molts sentits, que defensa el statu quo, i no dóna lloc al canvi social. En aquests temps d'agitació i protesta mundial, aquest és un llibre molt vital i rellevant.

 Perspectivas antidesarrollistas.

(Miquel Amorós)

En aquest llibre s'agrupen textos produïts per Miquel Amorós entre maig de 2009 i desembre de 2010, juntament amb alguns anteriors que els han servit de preàmbul, resultat tots ells del treball d'agitació al que des de fa anys es ve dedicant el seu autor.

La crítica antidesarrollista no arriba com una novetat empaquetada i a la disposició de qui vulgui usar-la. Resumeix i abasta tots els elements crítics anteriors, però no és un fenomen intel·lectual, una teoria especulativa fruit de ments privilegiades disposades a llargues jornades d'estudi i meditació. És una reflexió d'una experiència de lluita i d'una pràctica quotidiana. Està present una mica a tot arreu, d'una forma o una altra, com a intuïció o com a hàbit, com a mentalitat o com a convicció.
Neix de la pràctica i torna sempre a ella. No es queda en llibres, articles, cercles, d'assabentats o torres d'ivori; és fruit tant del debat, com de la baralla. En una paraula: és filla de l'acció, est és el seu mitjà i no pot sobreviure fora d'ell. 

 Del mort al degollat. Qui t'ha fet eixe forat?

(Eleuterio Gabón)

Del Mort al Degollat és un programa de contrainformació i humor àcid que es va emetre para Radio Malva a València entre gener de 2007 i finals de 2010. En aquest llibret es recullen algunes de les entrevistes que es van fer llavors en forma d'articles. Tots els articles que aquí presentem van ser publicats al portal de comunicació alternativa Barriodelcarmen.net.
Aquest llibret tracta de ser una petita memòria que reculli les lluites dels moviments socials aquí i allí de les nostres fronteres. Tracta també de reflectir un pensament antiautoritario i contrari al sistema capitalista que parteix d'un pensament de base assembleari i de la comunitat. 

 Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos.

(Zygmunt Bauman)

Zygmunt Bauman mostra que la por a establir relacions duradores; els llaços de la solidaritat, que semblen dependre dels beneficis que generen; l'amor al proïsme, un dels fonaments de la vida civilitzada i de la moral, distorsionat fins al temor als estranys, són conseqüència de com l'esfera comercial ho abasta tot, com les relacions, "els riscos i angoixes de viure junts i separats", són sempre pensades en termes de costos i beneficis. El homo economicus i el homo consumens defineixen i conformen la societat de mercat. 

 Lo que hay que tragar. Minienciclopedia de política y alimentación.

(Gustavo Duch)

El llibre de Gustavo Duch retrata la maledicció i l'esperança d'aquest món els amos del qual estan jugant als daus. Les seves pàgines expliquen moltes històries i contenen nombrosa informació desconeguda, en un llenguatge miraculosament capaç de convertir el plom en ploma. Aquí hi ha horror i hi ha humor, i amor. Perquè aquesta denúncia implacable dels crims que el poder universal comet contra la naturalesa i la gent és també un entranyable homenatge a la terra i a les mans que la treballen.

 El Postporno era eso.

(María Llopís)

"El postporno era eso" és un bon resum del panorama postporno en l'actualitat des de l'òptica de l'autora. Aquest llibre és una mena de diari on explicant vivències personals (no té importància si són reals o no) s'acosta als principis d'aquest moviment cultural concret el qual gira entorn al sexe i a la seua difusió en forma de pornografia. És a més d'una mera descripció d'esdeveniments, pel·lícules, festivals, tot un tractat sobre allò queer, homosexualitat, transexualitat i la transgressió de la normativitat sexual. En definitiva, i podem qualificar-lo així, tot un tractat de nous feminismes, en el qual s'intenta trencar l'esquema de l'heteronormativitat, del paper de la dona en el sexe, en la pornografia, en la vida quotidiana, i en la no tan quotidiana, ja que fins i tot es fan al·lusions al debat sobre la prostitució i la seua funció en la societat. I és que com afirma l'autora: "Frente al feminismo estatal, el movimiento postporno".

 El irresponable.

(Pedro García Olivo)

L'Irresponsable ens mostra, des d'una literatura original, propera als autors maleïts, els secrets d'un món potes enlaire vist des d'una perspectiva revolucionària. "Una sola boca que parla i moltíssimes oïdes, amb un nombre menor de mans que escriuen: tal és l'aparell acadèmic exterior, tal és la màquina cultural posada en funcionament. D'altra banda, aquell a qui pertany aquesta boca està separat i és independent d'aquells a els qui pertanyen les nombroses oïdes; i aquesta doble autonomia s'elogia entusiastament com a llibertat acadèmica. D'altra banda, el professor -per augmentar encara més aquesta llibertat- pot dir pràcticament el que vulgui, i l'estudiant pot escoltar pràcticament el que vulgui: només que, a respectuosa distància, i amb certa actitud avisada d'espectador, està l'Estat, d'aquest estrany procediment consistent a parlar i a escoltar." L'Estat com a objectiu: l'acceptació generalitzada de la coacció estatal com a propòsit i la interiorització progressiva del principi d'autoritat en què es funda com a premissa... Heus aquí la finalitat més notòria de l'aparell educatiu.

Tanquem per festes!!!

El dimecres 14 i dijous 15 la biblioteca estarà tancada. El dimecres 21 tornarem a obrir amb normalitat. Ah, i no oblideu apuntar-vos al II RECLAMA LA FERRALLA!!!

http://ateneuanarquista.org/es/content/reclama-la-ferralla-ii-part

Novetats febrer

El tubo. Terror y miseria en las cárceles españolas de la democracia. 

(Xavier Cañadas)
 

Xavier Cañadas ens explica en aquest relat el seu pas per una de les presons més cruels de l'estat, la presó d'Ocaña. És una història reveladora del que va significar la derrota de la "transició" i de les lluites obreres després de la mort de Franco, igual que de la ferma repressió contra la joventut rebel de l'època. Muntatges policials, tortures, infiltrats,... com a "normalitat democràtica".

Luchas autónomas en los años setenta.  
(Espai en Blanc)  

Aquest llibre pretén ser una intervenció política sobre la memòria. El seu propòsit és treure a la llum l'altre moviment obrer: un moviment anticapitalista que va néixer i va créixer a partir de les pràctiques d'autoorganització i que va ser protagonista de nombroses lluites sota el Franquisme i els anys que li van seguir. El seu propòsit és així una reescriptura de la Transició en la qual els grans noms deixin d'explicar, i en la qual les lluites col·lectives i anònimes ocupin el seu lloc.

La sociedad contra el estado 
(Pierre Clastres)

En l'obra de Clastres subjeu una preocupació de fons: la qüestió del poder. Per a ell, l'aparició de l'Estat és el major accident històric. En l'Estat resideix l'origen de la dominació i la desigualtat. A fi de conèixer la ruptura que porta a l'aparició de l'Estat i a la divisió en classes, analitza la qüestió del poder entre les societats primitives, societats per les quals el poder no significa coerció. La seva investigació etnogràfica sobre diferents pobles indis sud-americans i les seves estades entre els yanomami, els guayaquís i els guaraníes, li van permetre un coneixement profund sobre els múltiples mecanismes que s'han valgut les societats “aestatals” per impedir l'acumulació de poder i riquesa, posant així els fonaments per al desenvolupament d'una antropologia política rigorosa.

Citius, altius, fortius. El libro negro del deporte 
(Federico Corriente y Jorge Montero)

Des de la transformació de les festes i jocs populars en esports, passant per les diferents nocions de cultura física que s'han succeït des de l'Antiguitat fins a arribar als nostres dies, aquest assaig analitza el procés de difusió internacional de l'esport i la seva evolució en el si de la societat moderna, prestant especial atenció al paper dels esports en la configuració del liberalisme vuitcentista, el colonialisme i l'imperialisme, i fent especial recalcament en el destacat lloc que ocupen en el discurs ideològic totalitari.

Els fets de maig. 
(José Luis Martín Ramos)

Els Fets de Maig i les seves conseqüències, objecte de polèmica des que es varen produir, han marcat bona part de les interpretacions de la guerra, fins al punt de convertir-se per a alguns en la fita il·luminadora d'aquest conflicte. a vegades fins i tot, al meu parer, aquesta centralitat ha estat exagerada, perquè en qualsevol cas ningú no podria dubtar de la seva importància, no només per ells mateixos, pel fet de constituir un greu enfrontament, armat, en el si del bàndol republicà que prou tenia amb fer front a la rebel·lió militar i feixista i als seus recolzaments internacionals.

El caso Scala. Terrorismo de estado y algo más.

(Xavier Cañadas Gascón)

Xavier Cañadas, militant de la CNT en aquells moments, va ser una de les cinc persones encausades i condemnades per l'anomenat « Cas Scala », la qual cosa li va suposar passar-se vuit anys a la presó. En el seu relat explica quin va ser la participació i responsabilitat real en els fets de les persones condemnades ; com va transcórrer el judici plagat d'irregularitats ; i com es va forjar la destrucció del *Scala i el muntatge policial, vertebrat entorn de la figura del confident policial Joaquín Hernández —àlies « el Grill » o « el Vell Anarquista »—, un delinqüent comú convertit per obra i gràcia dels serveis d'intel·ligència en un veterà militant anarquista.

Naturaleza,ruralidad y civilización.

(Félix Rodrigo Mora)

A mitjan noranta algunes publicacions com a Futur Primitiu de J. Zerzan o els treballs de Theodore J. Kaczynski, fonamentalment el Manifest de Unabomber (La Societat Industrial i el seu Futur), van revitalitzar la crítica a la societat tecnològica i industrial des de la perspectiva anarquista. En l'estat espanyol, al que van ser arribant successives traduccions, no apareix una publicació important en els seus continguts fins a 2001 per part del col·lectiu Els Amics de Ludd i en forma de butlletí, treballs dels quals va formar part l'autor dels textos que aquí presentem. Aquests s'encarreguen d'una investigació del passat pre-industrialitzat, per exemple de l'Alta Edat Mitjana i del món rural, així com els processos de la revolució liberal i del règim franquista que van liquidar l'ordre agrari popular.

Teresa Claramunt. 
(Laura Vicente)

Teresa Claramunt (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931) va ser una dona a contra corrent. Treballadora tèxtil, quan la majoria de les dones passaven la seva vida recloses en l'àmbit domèstic; anarquista, quan les dones més audaces il·luminaven un feminisme polític; activista sindical, en un ambient laboral dominat per homes; escriptora i periodista, quan la cultura popular era poc més que foclore i tradició.

Nos estamos acercando....la historia de la Angry brigade.

(Servando Rocha) 

Entre 1970 i 1972, un fantasmal grup d'activistes anglesos, coneguts com la AngryBrigade, va atacar amb explosius i armes edificis del govern, residència de diputats, així com va amenaçar directament al llavors Primer Ministre Edward Heath, a qui li van enviar una escarida nota que advertia: “Ens estem apropant”. Sorgits a partir de les revoltes de 1968, molt aviat es van convertir en l'enemic número u d'Anglaterra. Alguns investigadors han vist en el recognoscible estil de la Angry Brigade la base ideològica del posterior fenomen punk i els Sex Pistols, però també una implacable crítica postmoderna del món. No obstant això, van anar molt més que això: van convertir en reals les amenaces d'un sector irreductible de l'activisme anàrquic compost per enrages, outsiders i hippies radicalitzats que declaraven la guerra de classes. La potència del seu discurs, bellament formulat per mitjà d'un grapat de furibunds comunicats, va expressar l'anhel per superar l'alienació contemporània, així com va posar punt i final al somni hippie amb l'espectacular voladura d'uns grans magatzems de roba....Aquesta obra, resultat d'un immens treball de recerca, no només narra la història del grup, sinó que és un complet recorregut per la generació post 78, la contracultura i l'anarquisme. A més, traça una anàlisi discursiva que examina, però també diferència, l'aparició de l'agitació armada i el terrorisme.

La sociedad desescolarizada. 

(Ivan Illich)

En un temps en què l'Escola es universaliza sobre el cadàver de les diferents modalitats educatives no-occidentals, en què redueix a la mínima expressió les restants instàncies de transmissió cultural, amb les quals d'alguna manera competia, en què se sap sense enemic, sense pal·liatiu, sense contraresto, ídol sense crepuscle, autoritat inqüestionable, la figura d'Iván Illich cobra una importància inusitada.

Així com comptem amb una robusta tradició pedagògica, un ampli ventall d'experiències reparadores de l'escolarització, (…] així com són milers els autors que han pensat per a l'Escola, veient la manera de “millorar-la”, “reformar-la”, “modernitzar-la”, “actualitzar-la”,… amb prou feines podem citar a uns quants teòrics “dissidents”, lliurats a la crítica “radical” de la institució d'ensenyament, en la línia del que s'ha titulat “anti-pedagogia” o “desescolarizació”.

El anarquismo español y la acción revolucionaria (1961-1974)

(Octavio Alberola/ Ariane Gransac)

Mai és fàcil ressenyar en unes poques línies un llibre complet. Menys encara quan per les seves pàgines transcorren dècades de la història del Moviment Llibertari Español. El llibre de Octavio Alberola i Arianne Gransac, publicat originalment per Rodo Ibèric en 1974, ens relata en els seus gairebé 400 pàgines no solament l'activisme anarquista contra la dictadura franquista, sinó tota una època. Època de lluita, de revolta, d'inconformisme, d'acció directa...

Vigilar y Castigar. El nacimiento de las prisiones. 

(Michel Foucault)

Foucault ens mostra en les seves obres que gens és més material, més corporal que l'exercici de poder. Estudia la materialitat del poder des de les seves extremitats; no tracta d'analitzar les formes reglades i legitimades del poder en el seu centre, sinó d'agarrar-ho en la seva capil·laritat, en les seves institucions més regionals on no adopta la forma de grans principis jurídics sinó de multiplicitat de tàctiques que semblen neutres o sense importància (l'examen, la revisió mèdica, els test...) ‘Es tracta en certa manera d'una microfísica del poder que els aparells i les institucions posen en joc, però el camp del qual de validesa se situa en certa manera entre aquests grans funcionaments i els propis cossos amb la seva materialitat i les seves forces.’ A Vigilar i castigar mostra com aquests mecanismes microfísics de poder, que els aparells i les institucions posen en joc, es materialitzen en el cos (tecnologia política del cos) El que busque, diu Foucault, és intentar demostrar com les relacions de poder poden penetrar materialment en l'espessor mateix dels cossos.

El anarquismo individualista en España (1923-1938)

(Xavier Diez)

Les idees de l'individualisme anarquista estaran molt presents en la premsa, la literatura, les discussions i, finalment, en les maneres de pensar i actuar de nombrosos homes i dones afins al moviment llibertari, i el seu influx anirà molt més allà del propi àmbit estrictament polític per arribar a influenciar el pensament col·lectiu de les societats occidentals de finals del segle XIX i primer terç del XX. A Espanya es deixaran notar les idees dels seus principals teòrics, com Stirner, Thoreau, Tucker, Armand o Ryner, a través de la traducció de les seves obres o dels seus articles publicats en la nombrosa premsa individualista. Els individualistes revolucionaran el debat anarquista entorn de la moral, la sexualitat, la religió, el paper de l'escola, el naturisme, així com el valor únic de l'individu enfront de l'Estat i tot tipus d'organització.

Motherfuckers.De los veranos del amor al amor armado.

Les tanques del Festival de Woodstock són derrocades mentre algú saqueja un magatzem propietat de l'organització i reparteix entre la munió sacs de dormir i tendes de campanya. En el Lower East Side de Nova York exhibeixen navalles, encara que també tenen armes de foc. Es preparen per a alguna cosa major.

La democracia y el triunfo del Estado. 

(Felix Rodrigo Mora)

Aquesta obra busca ser una reflexió renovadora, estratègicament significativa, sobre la relació de antagonisme existent en les societats de la modernitat entre democràcia i Estat, mostrant que l'ascens d'aquest des de les revolucions liberals fins avui està causant l'anihilació de facto de la llibertat de consciència, política i civil, per tant, la negació de l'autogovern del poble, de la democràcia.

La revolución desconocida. Volin. Vol. I y II

Figura destacada de la Revolució Russa en el camp anarquista, Volin va dedicar els últims anys del seu exili francès a l'escriptura de la revolució desconeguda, un llibre que només veuria la llum després de la seva defunció. El propi títol ens aclareix ja el que és el seu leitmotiv i el seu objectiu essencial, la revelació d'aspectes clau ignorats o tergiversats per la historiografia oficial i que resulten imprescindibles per enjudiciar els esdeveniments de 1917 a Rússia.

La izquierda bolchevique y el poder obrero. 

(Michel Olivier)

La Revolució Russa de 1917 va deslligar grans esperances de llibertat. Consells i assemblees d'obrers i camperols (soviets) van aniquilar el règim dels tsars. Però en poc temps la classe tsarista havia estat substituïda per una nova casta dirigent privilegiada que a poc a poc tiranitzava de nou al poble: la camarilla de buròcrates del partit bolxevic. Aquest llibre analitza el combat que entre 1919 i 1927 van desenvolupar milers de veritables comunistes, que malgrat pertànyer a diferents tendències, inclosa la bolxevic, es van enfrontar als nous tirans al crit de "Tot el poder als soviets!".

El absurdo mercado de los hombres sin cualidades.

(Varis)

El capitalisme està tocant a la seva fi. La prova: l'ensulsiada de la Unió Soviètica. Base de l'anàlisi: la «fosca» crítica del «valor» d'un tal Karl Marx. Seran la lluita de classes i la lluita per la democràcia les que derrotaran al capitalisme? La lluita de classes no ha estat una altra cosa que el motor del desenvolupo capitalista i mai podrà conduir a la seva superació. La democràcia no és el antagonisme del capitalisme sinó la seva forma política, i tots dos han esgotat el seu paper històric.

Catastrofismo, administración del desastre y sumisión sostenible.  

(R.Riesel /J.Semprún)

La catàstrofe històrica més profunda i més real, la que en última instància determina la importància de totes les altres, resideix en la persistent ceguesa de la immensa majoria, en la dimissió de tota voluntat d'actuar sobre les causes de tants sofriments, en la incapacitat de considerar-les si més no lúcidament. Aquesta apatia va a esquerdar-se, en el curs dels propers anys, de manera cada vegada més violenta per l'enfonsament de qualsevol supervivència garantida. I els qui la representen i l'alimenten, conreant un precari statu quo d'il·lusions tranquilitzants, seran escombrats. L'emergència s'imposarà a tots i la dominació haurà de parlar almenys tan alt i clar com els propis fets. Amb tanta major facilitat adoptarà el to terrorista que li convé quant que estarà justificada per realitats efectivament aterridores. Un home afligit de gangrena no està disposat a discutir les causes del seu mal, ni a oposar-se a l'autoritarisme de l'amputació.

Presentació i piscolabis a "El Pati"

El proper divendres 17 de febrer a les 20 h. estarem a "EL PATI" (Carrer d'Amunt, nº 112, Castelló) per a presentar la biblioteca autogestionada. Parlarem sobre el seu funcionament, informarem sobre les novetats i respondrem als possibles dubtes que hi pugueu tindre. Després hi haurà un piscolabis a preu popular. Els beneficis aniran destinats a l'autogestió de la biblioteca.

Us recordem que al finalitzar la presentació podreu gaudir de l'actuació del grup de hip-hop "Sin versos en la lengua".